exemple
Per a una aclariment i una millor comprensió del Classificació AO, Es donen 2 exemples a continuació: 32- A1: Aquest seria el codi d'un fèmur fractura (3) pel que fa a l'eix ossi (2). És un simple fractura (A), que generalment es classifica com a fractura lleu (1). 21- C3: aquest codi seria el codi per a avantbraç fractura (2) pel que fa a l’eix ossi (1) proper al cos. Es tracta d’una fractura complexa (C), que generalment es classifica com a fractura greu (3).
Classificació AO al radi (ràdio)
El Classificació AO al radi (raig) s’utilitza per classificar les fractures del avantbraç al canell àrea. Es distingeix entre tres grups de fractures, que al seu torn es poden dividir en subgrups. La decisió per a la classificació és si hi ha una lesió articular.
Si només hi ha una fractura de radi o cúbit sense afectació articular (fractura extraarticular), es tracta d’una lesió tipus A segons Classificació AO. En A1 només es veu afectat el cúbit i en A2 el radi és únic, en A3 fractures múltiples. Les lesions en què l'articulació està parcialment afectada (fractures parcials de l'articulació) es classifiquen en el grup B.
Aquí també es fa una distinció entre els tipus de lesions B1, B2 i B3, en funció de quin articulacions hi estan implicats. Les més greus són les fractures radials de tipus C segons la classificació AO. Es tracta de fractures articulars completes. Segons quins i quants ossos es trenquen, aquí també es distingeix entre els subtipus C1, C2 i C3.
Classificació AO a la columna vertebral
A la columna vertebral, fractures dels cossos vertebrals (cos vertebral fractures) es classifiquen segons la classificació AO. Aquesta classificació és particularment important ja que permet fer una distinció entre lesions estables i inestables de la columna vertebral. Una fractura estable es pot tractar de manera conservadora (és a dir, sense cirurgia).
Una fractura inestable, en canvi, s’ha d’estabilitzar mitjançant cirurgia. Les lesions es divideixen en grups de tipus A, B i C. El tipus A també es coneix com a lesió per compressió.
La força que condueix a la fractura prové de dalt (sovint, per exemple, una fractura per fatiga en dones grans amb pèrdua òssia). Les lesions de tipus A solen ser estables, ja que a la part posterior del cos vertebral està intacte. Cos vertebral les fractures de tipus B i tipus C, en canvi, són inestables, ja que la part posterior del cos vertebral també es veu afectada per la lesió.
Aquestes lesions es poden produir en un greu accident de trànsit, per exemple. El tipus C es diferencia del tipus B principalment per l’origen de la lesió. En el tipus C, les forces de rotació també condueixen a la lesió, mentre que no és el cas del tipus B. En ambdós casos, però, normalment s’ha de realitzar una operació per evitar lesions a la medul · la espinal i possible paràlisi.
