Espinal els nervis són elements importants de l’ésser humà sistema nerviós. Diferents malalties poden limitar la funció de la columna vertebral els nervis. Si existeixen símptomes, s’ha de consultar l’atenció mèdica en un termini breu per evitar trastorns greus.
Què són els nervis espinals?
El nervi espinal és la via nerviosa de la medul · la espinal. El nervi espinal es troba al canal espinal dels humans i és responsable de transmetre informació entre els medul · la espinal i perifèric sistema nerviós. El sistema nerviós perifèric inclou tant el sistema nerviós voluntari com el involuntari:
- L’involuntari sistema nerviós implica funcions i moviments corporals que no es controlen conscientment, com el cor músculs.
- A través del sistema nerviós voluntari, és possible que les persones realitzin determinades activitats basades en la seva pròpia voluntat, com ara el moviment dels músculs esquelètics.
Els humans normalment posseeixen 31 parells de columna vertebral els nervis. Els seus noms resulten dels noms respectius de les vèrtebres que es poden situar per sobre d’elles. El medul · la espinal connecta els nervis espinals amb el cervell. La longitud depèn de la mida del cos. A intervals iguals, les arrels nervioses deixen la medul·la espinal a banda i banda. Un cop surten de la medul·la espinal, s’uneixen per formar els nervis espinals. Existeixen diferents malalties dels nervis espinals, de les quals poden resultar greus conseqüències.
Anatomia i estructura
Els 31 a 33 parells de nervis espinals llisquen pels forats intervertebrals i corren sense interrupció fins a la divisió medular dorsal. Això provoca 8 nervis cervicals, 12 nervis toràcics, 5 nervis lumbars, 5 nervis sacres i un nervi còccig. Els nervis espinals són nervis mixtos, que inclouen parts motores, sensorials i vegetatives. Les parelles s’acumulen tant des de la part anterior com de la posterior arrel nerviosa. S’anomenen eferents i aferents. L’origen del nervi espinal es pot localitzar pràcticament al centre de la medul·la espinal. Tan aviat com el arrel nerviosa surt de la canal espinal, s’uneix en un nervi espiral uns mil·límetres més tard. En el curs posterior, es desenvolupen de tres a quatre branques a partir dels nervis espirals. La tasca de cada branca es basa en el subministrament motor o sensorial de determinades regions del cos. El posterior arrel nerviosa, és a dir, la via aferent, té una funció diferent de l’arrel nerviosa anterior. Com que els nervis espinals funcionen tant de manera eferent com aferent, són nervis mixtos.
Funció i tasques
La tasca dels nervis espinals és transmetre informació de la medul·la espinal, que prové del sistema nerviós central, als òrgans, músculs o altres elements físics afectats. Al mateix temps, la informació dels òrgans i els músculs també es transmet a la medul·la espinal a través dels nervis espirals. Posteriorment, la medul·la espinal pot transmetre la informació obtinguda al sistema nerviós central. Les vies eferents i aferents són les responsables d’aquestes dues tasques diferents. La part eferent es fa càrrec de la transmissió d'informació de la medul·la espinal als òrgans. Les parts aferents, en canvi, agafen informació dels músculs o òrgans i la transporten en direcció contrària. D’aquesta manera, per exemple, és possible el moviment d’un múscul. Tan bon punt el sistema nerviós central ordena l’activitat d’un múscul, la informació arriba a la medul·la espinal i després a la via eferent. La informació es lliura al múscul corresponent, amb la qual cosa executa el moviment previst. Aquestes tasques també inclouen la regulació de les funcions orgàniques del cos. Així, les vies nervioses també determinen l’activitat intestinal o la formació de secrecions digestives. Es poden produir tant augments com disminucions de producció o funció. En la via nerviosa aferent, en canvi, es transmeten estímuls com el tacte al cervell perquè la persona afectada els percebi. A més del tacte, el sentit del tacte i la sensació de temperatura, dolor i la posició també es transmeten al sistema nerviós central. A més, els òrgans també poden expressar-se d’aquesta manera. El estómac, per exemple, pot transmetre el grau del seu farciment. Cada parell de nervis espirals és responsable d’una regió específica del cos.
Malalties i malalties
Els nervis espirals realitzen funcions importants en la vida quotidiana. Tan aviat com diferents malalties les restringeixen, és important consultar un metge. Particularment es tracta de la síndrome de l’arrel. Es tracta d’una malaltia de l’arrel nerviosa. Diferents causes garanteixen que es danyi l’arrel nerviosa, de la qual es redueix la conducció de la informació. Sorgeixen nombroses queixes, com ara dolor, insensacions, alteracions sensorials i debilitat muscular. A més, no es pot descartar la sordesa de determinades zones del cos. Diversos factors poden irritar els nervis. Aquests inclouen, per exemple, a disc hernia o estenosi espinal. El més freqüent és que es produeixi un estrenyiment a causa de les malalties del desgast de la columna vertebral, cosa que provoca que els nervis es trenquin. Aquesta causa és particularment freqüent a la regió lumbar inferior o a la regió de les vèrtebres cervicals. A més de la irritació i l’aixafament, també hi ha malalties que afecten directament el nervi espiral. Les malalties d’aquest tipus són, en la majoria dels casos, de caràcter inflamatori. Diferents patògens pot ser responsable d'un inflamació, per exemple el bacteri Borrelia burgdorferi o teules. La síndrome de Guillain-Barré també pot ser la culpable inflamació. Tan aviat com un inflamació de l’arrel nerviosa es desenvolupa, normalment també afecta el nervi espiral, que surt de l’arrel nerviosa. La inflamació d’una arrel nerviosa s’anomena radiculitis. Tan bon punt s’inflamen diverses arrels nervioses, es tracta de poliradiculitis. Com que la inflamació d’una arrel nerviosa s’associa normalment en paral·lel a la inflamació del nervi, la inflamació del nervi sovint es produeix al mateix temps i s’anomena neuritis.
