A la malaltia de Parkinson (sinònims: Idiopathic Síndrome de Parkinson (IPS); Malaltia de Parkinson, cos de Lewy; Cos de Lewy; paràlisi agitans; Malaltia de Parkinson; Parkinsonisme; Malaltia de Parkinson; Síndrome de Parkinson; Malaltia de Parkinson; paràlisi tremolant; ICD-10-GM G20.-: primària Síndrome de Parkinson) és una síndrome extrapiramidal resultant de la degeneració de neurones dopaminèrgiques a la substància negra.
Aquest trastorn representa la malaltia neurològica més freqüent de la vellesa.
Per a la subdivisió de síndromes de Parkinson, vegeu Classificació.
Relació de sexes: els homes i les dones s’han vist igualment afectats, però s’ha observat un lleuger augment en els homes (de 50 a 59 anys). Segons un estudi recent, els homes es veuran afectats més sovint que les dones en el futur. En els homes, segons un estudi, l'increment va ser del 24% per dècada (RR 1.24; 1.08-1.43); especialment en homes de 70 anys o més, va augmentar la taxa d’incidència del parkinsonisme (RR 1.24; 1.07-1.44) i de la malaltia de Parkinson (RR 1.35; 1.10-1.65).
Incidència màxima: la incidència màxima de PD es troba entre els 55 i els 65 anys.
La prevalença (incidència de la malaltia) és del 0.3-0.5% de la població (a Alemanya). En el grup de persones majors de 60 anys, la prevalença és de l’1% i en el grup de persones majors de 80 anys, la prevalença és de l’1.5-2%. A Alemanya, hi ha aproximadament 250,000 casos de malaltia de Parkinson.
La incidència (freqüència de casos nous) és d’11-19 casos per cada 100,000 habitants i any; per al grup de 40-44 anys és aproximadament 1 cas per cada 100,000 habitants a l'any (a Alemanya).
Curs i pronòstic: la malaltia de Parkinson és progressiva i presenta un curs semblant a l’etapa associat a diversos deterioraments motors, conductuals i psicològics. Si teràpia es dóna de manera oportuna, l’esperança de vida no està limitada.
