Quin és el pronòstic?
Des d’un síndrome de facetes no es pot curar, generalment es diu que dura tota la vida. Tot i això, això no vol dir que s’hagi de patir dolor tota la vida. Mentrestant, hi ha diverses teràpies quirúrgiques disponibles, a més de la teràpia farmacològica, que redueixen la malaltia dolor a la llarga.
A síndrome de facetes no es pot curar. El dolor que es produeix amb un síndrome de facetes és causat per artrosi del petit vertebral articulacions. Això significa que el fitxer cartílag es desgasta per esforç físic.
Ja que el cartílag no es pot regenerar, el artrosi i així es manté la síndrome de les facetes. Es pot esperar una millora a llarg termini del dolor mitjançant la teràpia farmacològica i la fisioteràpia. A més, hi ha la possibilitat de diverses tècniques quirúrgiques per reduir el dolor a llarg termini. No es pot dir, en general, quant de temps està de baixa per malaltia o quina persona està incapacitada per treballar. La força del dolor, el bon funcionament d’un tractament i la professió en què treballeu són decisius. És important reduir la tensió física i esperar que la inflamació de la zona de l’articulació de la faceta hagi disminuït abans de començar de nou a treballar.
Es permet fer esport amb síndrome de facetes?
L’esport pot ser una causa i una teràpia per a la síndrome de les facetes. En primer lloc, molts esports poden provocar tensions a la columna vertebral i desencadenar la síndrome de la faceta mitjançant moviments forts i sacsejats. En esports com el bàsquet, augmenta la tensió dels discos intervertebrals i, en conseqüència, de la faceta articulacions.
No obstant això, entrenament de pes i esports com el ciclisme i natació pot tenir una influència positiva en el curs de la síndrome de les facetes. Tots els esports fàcils als discos intervertebrals i articulacions però requereixen un alt nivell d'activitat muscular i l'estabilitat a l'esquena és preferible en el cas de la síndrome de les facetes. Quins esports s’han d’evitar i quins es poden practicar sense dubtar-los s’ha de parlar amb l’ortopedista o el fisioterapeuta.
