Meditació va ser una vegada el privilegi de les persones espirituals que practicaven la introspecció sistemàtica i la immersió espiritual com a part de la seva pràctica religiosa. En els temps moderns, hi ha nombrosos mètodes de meditació practicat en nombroses religions. Hi ha mètodes budistes meditació així com els cristians, i els desenvolupats per un conegut líder sectari de l’edat moderna. Mitjançant la recopilació interior, l’observació de la respiració, el cant de mantres i altres tècniques que condueixen a la immersió (meditació), la ment s’ha de calmar i observar en les seves accions. Es dediquen diferents mètodes de meditació a diferents continguts.
Què és la meditació?
La mediació és un terme general per a una àmplia varietat de tècniques i formes d’introspecció espiritual. Un dels objectius de la meditació és reconèixer l’altre en un mateix i tenir una experiència d’unitat. El terme meditació deriva del llatí. Significa "introspecció" o "contemplació" en el sentit més ampli i forma part d'una pràctica espiritual en algunes religions del món. És un terme general per a diverses tècniques i formes d’introspecció espiritual, per exemple, la meditació budista d’atenció plena, la meditació dinàmica d’Osho, la meditació analítica dels tibetans, per nomenar només alguns. En un sentit més ampli, la pintura, el ball de trànsit o el chi gong també poden ser meditació. Un dels objectius de la meditació és reconèixer l’altre dins d’un mateix i tenir una experiència d’unitat. En quedar-se quiet i observar-se en la meditació, la ment reconeix la fugacitat de totes les coses i la interconnexió de tot.
Funció, efecte i objectius
Una d’elles és adonar-se, a través d’una àmplia varietat de tècniques meditatives en la meditació, entre altres coses, quant això és nul, fugaç i perjudicial que gestiona la ment descontrolada. L’experiència de la consciència pura és un dels objectius concisos de la meditació. També es tracta de la unitat i el reconeixement de la interconnexió de totes les coses. La divisió dualista entre el jo i l’altre s’ha d’eliminar mitjançant la meditació. La meditació a la llarga condueix a canvis en els punts de vista, calmats cervell ones i serenitat interior. Es pot arribar a una millor comprensió de l’ego i dels estats superiors de consciència mitjançant la meditació. La meditació actual, però, ja no s’utilitza només en contextos espirituals. Fins i tot es pot desvincular completament del contingut religiós. En aquest cas, la meditació, per exemple, segons el model de Jon Kabat-Zinn, s’utilitza en contextos mèdics i psicològics. Tot i això, la meditació no s’ha de veure com una cosa pura relaxació tècnica. Més aviat, la meditació utilitzada terapèuticament consisteix en una contemplació atenta i experimentar quietud, explorar determinats contextos i arribar a diversos estats de absorció. Aquests causen un canvi cervell ones, respiració o els batecs del cor a mesura que s’aprofundeix la meditació. L’ús de la meditació sense cap referència espiritual-religiosa i purament amb finalitats terapèutiques és controvertit en les tradicions religioses que situen la meditació al centre de la seva pràctica. En el marc de la investigació científica, la meditació s’està examinant cada vegada més pel seu contingut i modes d’acció. La "Society for Meditation and Meditation Research eV", amb seu a Colònia, és només un dels molts exemples a través dels quals s'han d'investigar els diversos efectes de la meditació. En el budisme, la meditació es considera una pràctica espiritual central, sense la qual no es poden tenir ni aprofundir certes experiències.
Riscos, efectes secundaris i perills
L’experiència adquirida mitjançant la meditació no està del tot exempta de riscos, efectes secundaris i perills. Els textos tradicionals i moderns tibetans adverteixen reiteradament contra la pràctica de la meditació sense un professor experimentat. Les persones amb malalties mentals preexistents tenen un risc particular de caure psicosi, atacs de pànic, problemes d’ansietat o clínics depressió com a resultat d’experiències inesperades en la meditació. Les crisis espirituals desencadenades per la pràctica excessiva de la meditació són desconegudes en la medicina convencional. La meditació mal entesa o practicada excessivament pot tenir l’efecte contrari al que se suposa que fa la meditació. La meditació aplicada adequadament pot ser útil sota una guia experta, especialment en casos de depressió, adicció, estrès trastorns o inestabilitat mental. Les organitzacions alemanyes com el "Netzwerk für spirituelle Entwicklung und Krisenbegleitung eV" i l '"Institut für Grenzgebiete der Psychologie und Psychohygiene" són útils per a problemes de meditació.
