introducció
A més d’intervenir en els mecanismes causants de l’al·lèrgia, el tractament de al·lèrgia al pol·len consisteix en l’administració de medicaments per eliminar o pal·liar els símptomes. Antihistamínics, estabilitzadors de mastòcits com el cromoglicat disòdic (nom comercial: Intal) i el nedocromil (nom comercial: Tilade), així com esteroides inhalables i nasals (cortisona) estan disponibles per a aquest propòsit. Administrat amb antelació, l'administració de antihistamínics pot prevenir l’aparició posterior d’asma al·lèrgic com a complicació d’un fenc de llarga data febre malaltia. Els temes següents també poden ser del vostre interès:
- Antihistamínics
- Ingredients actius Antihistamínics
- Asma
- Febre del fenc en nens
Antihistamínics contra la febre del fenc
Els fàrmacs antial·lèrgics més coneguts d’aquest grup de antihistamínics es pot dividir en dos grups, cadascun dels quals té un perfil d'efecte secundari diferent. El primer grup (mèdicament: antihistamínics de primera generació, que es van desenvolupar a principis dels anys seixanta) inclou, ja que aquestes substàncies també són efectives cervell, tenen propietats sedants considerables, de manera que s’han desenvolupat fàrmacs més nous. Per al tractament de les malalties al·lèrgiques, el dimetindè i la clemastina (nom comercial: Tavegil) encara s’utilitzen avui, per exemple, per combatre la picor severa, fent ús del seu efecte anestèsic local; la doxilamina i la difenhidramina són pastilles per dormir disponible sense recepta mèdica (mèdicament: hipnòtics).
La difenhidramina també té un efecte de bloqueig histamina receptors, que es troben a la vòmits centre de la cervell, i per tant s'utilitza com a antiemètic (contra nàusea). Exemples d’antihistamínics més nous amb poc o cap efecte sedant o antiemètic (mèdic: antihistamínics de 2a generació). Aquests no arriben al cervell a través de la sang-barrera cerebral perquè hi estan obligades proteïnes a la sang: com que les partícules carregades no ho fan, ja no són capaces de superar les membranes, que consisteixen principalment en partícules liposolubles i sense càrrega. L’antihistamínic fexofenadina (nom comercial: Telfast) es basa en un altre mecanisme de manca de propietats sedants: entra al cervell per ser eliminat immediatament per un enzim que es va descobrir que transportava diversos fàrmacs fora del cervell a causa d’aquesta mateixa propietat.
L'enzim es coneix com a transportador de "resistència a diversos medicaments", una proteïna de transport responsable de la ineficàcia de diversos medicaments (nom mèdic de l'enzim: P-glicoproteïna 450). Es poden produir efectes secundaris indesitjables dels antihistamínics (a més dels ja esmentats sedació, que és extremadament baix o no existeix amb medicaments més recents) en forma de pèrdua de gana, nàusea i diarrea (mèdicament: diarrea), però són rares.
- Doxilamina (nom comercial: Mereprine®)
- Difenhidramina (nom comercial: Dormutil®) i
- Dimetinden (nom comercial: Fenistil®).
- Cetirizina i Levozetirizina
- Loradatina i Desloratadina.
