Prevenir altres avortaments involuntaris

L'èxit d'altres embarassos depèn fonamentalment de la causa de l'embaràs avortament involuntari. Si es poden identificar i eliminar, res no obstaculitza l’èxit embaràs.

Investigueu les causes de l’avortament involuntari

  • Si la dona ja ha patit diversos parts prematurs, el embrió se sol examinar per determinar la causa de la seva mort prematura. També cal aclarir si pot haver-hi una malaltia hereditària en els pares. Amb aquesta finalitat, hi ha consultes genètiques especials, que normalment es duen a terme als hospitals universitaris.
  • En alguns casos, els trastorns hormonals es poden identificar com la causa, cosa que es pot evitar en una nova embaràs. Per exemple, si no hi ha prou cos luti les hormones estan formats pel cos, el endometri no es pot desenvolupar correctament i no retenir el fruit. Es pot detectar una deficiència d’hormona luteal sang provar i tractar abans de la fecundació.
  • Les infeccions vaginals es poden detectar a temps amb l'ajut de proves regulars de valor ph. Amb aquest propòsit, hi ha proves desenvolupades recentment que es poden realitzar a casa: la dona embarassada comprova el valor del pH a la vagina amb un guant d’un sol ús. Si troba un valor elevat, el ginecòleg hauria de comprovar si hi ha una infecció.

Permet el dolor després d'un avortament involuntari

Moltes dones es culpen per si mateixes avortament involuntari i turmentar-se amb retrets. Tanmateix, en la majoria dels casos, la causa exacta del avortament involuntari no es pot determinar. En aquest cas, l’atenció psicològica pot ser útil. Tot i això, s’ha de tenir en compte que els dos progenitors pateixen la pèrdua, però sovint la processen de manera molt diferent. Juntament amb sentiments de culpabilitat, això crea un potencial de tensió que pot danyar la relació i complicar un altre èxit embaràs.

En qualsevol cas, després d’un avortament involuntari, els pares haurien d’enfrontar-se al dolor i intentar afrontar-ho junts. Assistir a un grup de suport (per exemple, Initiative Regenbogen) i reunir-se amb els pares també afectats també pot ser útil.