Organrgan sexual femení

Sinònims

vagina angl. : vagina

definició

La vagina és un dels òrgans sexuals femenins i és un tub flexible de parets primes d’aproximadament 6 a 10 cm de llarg teixit connectiu i músculs. L'anomenat portio, el final del cèrvix, sobresurt a la vagina; el seu orifici es troba al vestíbul vaginal (vestibulum vaginae, vestibulum = aurícula).

Anatomia

La vagina s'estén des del cèrvix úter (coll uterí = coll, úter = úter) fins a l'ostium vaginae (orifici), que continua cap al vestíbul vaginal (vestibulum vaginae, vestibulum = aurícula). La part de la vagina propera a la cèrvix és la volta vaginal (Fornix vaginae) amb una part frontal, posterior i lateral. La part posterior rep l'ejaculació esperma durant les relacions sexuals, per això també se l’anomena “contenidor de semen”.

L 'introitus vaginae (introitus = entrada) és l’entrada a la vagina i es troba a l’osti. Està tancat pel himen (himen = déu del casament) o les restes del himen (Carunculae hymenales). Les parets de la vagina tenen diferents longituds, la frontal és aproximadament 2 cm més curta que la posterior i normalment es col·loquen directament una sobre l’altra, creant una secció transversal en forma d’H.

Aquest és el més ample al lloc de la volta vaginal i el més estret al terç inferior de la vagina per sota del sòl pèlvic músculs (bretxa del levador). Pel que fa a la posició anatòmica, la part frontal de la vagina conté bufeta i uretra, mentre que la part posterior de la vagina conté el recte i canal anal. La vagina està connectada a aquestes estructures circumdants mitjançant teixit connectiu septes.

Entre bufeta i vagina es diu septus vesicovaginale (vesica = bufeta urinària), entre el uretra i vagina es diu septum uretrovaginal (uretra = uretra). El septum rectovaginale es troba a la part posterior de la vagina cap al recte. L'interior de la vagina presenta diversos plecs longitudinals i transversals, de manera que els plecs longitudinals (columnae rugarum; columna = lat.

òrgan columnar, ruga = lat. plec de la pell) són elevats pel plexe venós per sota. Un plec longitudinal particularment destacat (carina urethralis; carina = esperó, uretra = uretra), en canvi, està formada per la uretra que queda al darrere.

Al seu torn, els plecs transversals de la vagina (Rugae vaginales; ruga = plec llatí de la pell) solen desaparèixer després del primer naixement de la dona. Es subministra la vagina sang a través de diverses artèries, concretament a través de branques de l’artèria uterina (artèria dels úter) i arteria pudenda interna, i a través de l'artèria vesicalis inferior (artèria urinària bufeta). Els venosos sang de la vagina flueix a través d’una xarxa venosa, el plexe venosus vaginalis, cap a la gran venosa d'un sol ús i multiús. (Venae iliacae internae).

Un plexe nerviós autònom, el plexe uterovaginal, és el responsable del subministrament nerviós de la vagina. La vagina també hi està connectada el sistema limfàtic. El flux limfàtic passa per diversos limfa nodes (Nodi lymphatici), és a dir, la pelvis interna ganglis limfàtics (Nodi lymphatici iliaci interni) i els ganglis limfàtics superficials de l'engonal (Nodi lymphatici inguinales superficiales).