Curs de fractures per fatiga
En general, les fractures per fatiga tenen un bon curs, ja que les fractures solen curar-se bé amb un tractament i una reducció de la càrrega adequats. Tanmateix, sobretot si el diagnòstic es fa tard, pot passar fins a sis mesos fins que es restableixi la capacitat de càrrega original de la regió corporal afectada. La curació incompleta és extremadament rara.
Immobilització (especialment si es fa amb un guix fosa) requereix l'administració d'una injecció de heparina una vegada al dia. Es tracta d’un medicament anticoagulant destinat a prevenir la complicació trombosi que es produeixi durant la teràpia. Això significa que a vena està tancat per un sang coàgul, que pot ser molt dolorós.
Un cansament fractura que es tracta purament de forma conservadora (no quirúrgicament) en la majoria dels casos es curarà per la via secundària. Això significa que el teixit ossi inferior, l'anomenat cal, es forma en diversos passos. Amb el pas del temps, aquesta substància semblant a l’os es substitueix per un teixit ossi estable mitjançant un procés de remodelació.
La curació per la via secundària pot trigar diverses setmanes. En canvi, una fatiga tractada quirúrgicament fractura amb extrems de fractura ben adaptats sol curar-se per la via principal. Això significa que el teixit ossi inferior no es forma en cap moment.
En canvi, l’organisme connecta immediatament el fractura acaba amb substància òssia estable. Per tant, el temps de curació sol ser significativament més curt després de la cirurgia sense complicacions. A més, els resultats del tractament després de la curació completa són en la majoria dels casos molt millors. Amb la profilaxi adequada, però, es poden prevenir relativament bé aquests efectes secundaris.
Profilaxi
Per evitar fractures per fatiga, és aconsellable no exagerar amb cap tipus de càrrega. Especialment per als esportistes (competitius), això vol dir que un programa d’entrenament s’ha de treballar bé. Això sempre inclou l'escalfament abans de l'entrenament, fer pauses i equips especials, com ara funcionament sabates que són capaços d’absorbir una mica els xocs.
El millor és consultar un metge esportiu, que supervisarà l’entrenament i estarà sempre disponible per respondre preguntes i resoldre problemes. En principi, és clar, sempre, però sobretot amb aquests atletes, és important prestar atenció a un equilibri dieta que proporciona al cos suficients nutrients (vitamines, calci), que també són necessaris per a un creixement ossi saludable. A més, és important, per descomptat, reconèixer i tractar adequadament certes malalties subjacents, com ara osteoporosi, ja que això pot augmentar significativament el risc de fractures per fatiga. A més, sobretot com a atleta, sempre s’ha de tenir present el diagnòstic de “fractura per fatiga” i en cas de patir-ho dolor que no es pot remuntar a cap esdeveniment agut i que persisteix durant un període de temps més llarg, cal recordar-ho i, després, consultar definitivament un metge.
