Breu visió general
- Causes: Trastorn del pensament, generalment a causa d'una malaltia mental o neurològica, per exemple, depressió, trastorn obsessiu-compulsiu, demència i altres.
- Quan veure un metge? Si el trastorn del pensament és detectat per la mateixa persona afectada o per persones de fora
- Diagnòstic: història clínica (anamnesi), proves psicològiques i qüestionaris
- Tractament: Tractament de la causa arrel, medicació adequada per a la malaltia o trastorn i mètodes de psicoteràpia
- Prevenció: Diagnòstic i teràpia precoç per reduir el risc de progressió de la malaltia mental
Què és la perseverança?
En la perseverança, la persona afectada s'adhereix a pensaments, frases, preguntes i paraules que s'utilitzaven anteriorment però que no tenen sentit en un nou context.
Els seus pensaments giren al voltant d'un mateix contingut de pensament d'una manera monòtona i monòtona. El pacient ho repeteix estereotipadament perquè és incapaç de completar-lo mentalment. La transició d'un pensament a un altre es veu alterada.
La perseveració és un dels trastorns formals del pensament. Són trastorns del procés del pensament i de la parla. Altres exemples de trastorns formals del pensament són el pensament lent, els neologismes i la prolixitat.
Perseverança: causes
La síndrome depressiva és el terme utilitzat per descriure un estat de depressió i una motivació reduïda. Es desenvolupa, per exemple, en casos de depressió, estrès i trastorns d'adaptació o en el context d'altres malalties com la insuficiència cardíaca o la hipertensió.
Un trastorn afectiu (bipolar) es caracteritza per l'aparició repetida de fases depressives i maníaques.
La perseveració també s'observa sovint en el context de la demència, per exemple. El terme demència fa referència a la disminució contínua de la capacitat mental.
La perseveració també es veu de vegades en pacients amb trastorn obsessiu-compulsiu (TOC). Aquest trastorn mental es manifesta en forma de pensaments obsessius i accions compulsives.
Perseverança: quan veure un metge?
És aconsellable acudir al metge si observeu que vosaltres o algú proper us heu quedat atrapats amb pensaments i paraules monòtons i aquests pensaments es repeteixen constantment, tot i que no tenen sentit en el context actual.
Perseverança: exàmens i diagnòstic
Per arribar al fons de la perseverança, el metge primer fa una història clínica: recopila tota la informació important sobre l'aparició de la perseverança, pregunta sobre altres símptomes i queixes i consulta sobre qualsevol malaltia anterior o subjacent.
El següent pas en la investigació de la perseverança és que el metge faci una valoració psicopatològica (també coneguda com a valoració psiquiàtrica o psicològica). El metge intenta identificar el trastorn mental subjacent a la perseverança amb més detall.
Per fer-ho, examinarà l'aspecte del pacient (per exemple, net, descuidat, descuidat, etc.), el seu comportament i el seu estat mental general. Fa preguntes específiques sobre certs símptomes com ara comportaments compulsius, al·lucinacions, estats d'ànim depressius o problemes d'orientació.
En funció del diagnòstic sospitós, es poden fer passos addicionals, per exemple determinades proves psicològiques.
Perseverança: tractament
En pacients amb perseveracions, la teràpia està dirigida a tractar la causa subjacent, com la síndrome depressiva o el trastorn obsessiu-compulsiu. Entre altres coses, s'utilitzen medicaments adequats i procediments psicoterapèutics per a la malaltia respectiva.
Perseverança: prevenció
No hi ha cap mesura específica que es pugui prendre per evitar la perseverança. Per regla general, és l'expressió d'una malaltia mental o neurològica greu. Si no es tracten, hi ha el perill que les malalties mentals empitjorin i suposin certs riscos per als afectats.
