Diagnòstic | Malaltia mental

Diagnòstic

El diagnòstic de trastorns mentals es basa en dos pilars: pot ser difícil assignar símptomes individuals a quadres clínics específics, sobretot per les zones superposades entre trastorns mentals individuals. Per tant, una "eina" important per assignar i resumir patrons de símptomes és l'anomenat "manual de classificació" del món salut Organització i l'Associació Americana de Psiquiatria (ICD o DSM). S’estableixen criteris per fer un diagnòstic d’un trastorn mental concret, com el tipus i la durada de l’anomalia o la combinació amb altres símptomes.

Aquesta classificació objectiva el diagnòstic i ajuda a diferenciar entre diagnòstics diferencials.

• Un examen somàtic (= físic) a consciència (= físic) inicialment realitzat i serveix per excloure malalties físiques com a base del trastorn mental. Sang les proves proporcionen informació, per exemple, sobre trastorns metabòlics subjacents, mentre que els diagnòstics per imatge (tomografia per ordinador o per ressonància magnètica) revelen infeccions o processos de contracció a la cervell.
• L’altre component essencial del diagnòstic és l’anamnesi psiquiàtrica (recollida del pacient historial mèdic amb èmfasi en la psique del pacient). Això inclou el qüestionament extens de la història de vida del pacient, preguntes sobre trets de caràcter, actituds i sentiments, així com l’observació del comportament del pacient en una conversa amb l’objectiu de captar la seva personalitat el més completament possible. Aquest tipus d’anamnesi s’ha de dur a terme amb molta cura, requereix molt de temps i de vegades pot suposar una gran càrrega tant per a l’examinador com per al pacient.

Teràpia

Si el trastorn mental es basa en una malaltia física, la teràpia d’aquesta malaltia sol ser decisiva i ja pot conduir a l’èxit. En la teràpia de trastorns psicològics no físics, s’utilitzen diversos mètodes psicoterapèutics i farmacoteràpics sols o combinats. Quins mètodes psicoterapèutics (per exemple, psicoanàlisi, teràpia conductual o gestalt) s’escullen depenen del tipus de trastorn a tractar i, finalment, però no menys important, de l’experiència i la qualificació del terapeuta.

Hi ha disponibles un gran nombre de substàncies actives específiques i altament efectives per a la teràpia medicinal de trastorns mentals, que majoritàriament alleugen els símptomes del trastorn respectiu influint en la substància missatgera equilibrar al cervell. Malauradament, aquests fàrmacs solen tenir efectes secundaris significatius, com ara somnolència, falta de sensació o augment de pes, de manera que la teràpia farmacològica exigeix ​​una gran consistència dels pacients i definitivament ha de ser supervisada per terapeutes experimentats. En funció de la gravetat dels símptomes, el suport psicosocial pot ajudar els pacients a fer front a la vida quotidiana.