La coneflora pàl·lida és originària d'Amèrica del Nord; el cultiu comercial es produeix a Amèrica del Nord i, en menor mesura, a Alemanya, Itàlia, els Països Baixos i Suïssa. El material utilitzat medicinal prové de fonts salvatges dels Estats Units.
In medicina herbari, s’utilitzen les arrels fresques o seques de la planta (Echinaceae pallidae radix).
Equinàcia: característiques típiques
La coneflora pàl·lida és una petita planta perenne amb tiges curtes, principalment no ramificades, i fulles basals, estretes i de vores senceres. Caps de flors individuals amb penjolls de 4-9 cm de llargada, rosats o de color porpra pàl·lid créixer sobre tiges florals de fins a 1 m d'alçada.
El coneflor de fulla estreta molt similar (Echinacea angustifolia) també s’utilitza habitualment com a planta mare, però aquesta espècie no és oficial a Alemanya.
L’equinàcia com a planta medicinal
El material de l’arrel està format per trossos d’arrel de 5-10 mm de longitud i de forma irregular amb superfície de color vermell a marró grisós amb solcs longitudinals. A les fractures es pot veure l’escorça, d’aproximadament 1 mm de gruix.
Olor i gust d’arrels equinàcies.
Les arrels desprenen una olor una mica peculiar i poc aromàtica. El sabor d’arrel de coneflora pàl·lida al principi és lleugerament dolça i després canvia a un sabor lleugerament amarg.
