Vesc és originari d’Europa i Àsia, on es troba en molts arbres de fulla caduca i conífera. El material farmacèutic s’importa de Turquia, Rússia i els països balcànics.
In medicina herbari, la gent utilitza les herbes fresques o seques de vesc (visci herba), és a dir, branquetes i fulles recollides abans de fructificar.
Vesc: característiques de la planta
Vesc és un semiarbust petit, esfèric, de fulla perenne que prefereix establir-se i beneficiar-se dels arbres (hemiparasitari). Les fulles són allargades, coriàcies, amb marges sencers i de color verd groguenc.
A les aixelles de les branques hi ha les flors poc vistoses de color groc-verdós, que formen fruits de baies blancs i enganxosos.
Dos tipus de vesc
Es distingeixen diferents tipus de vesc, segons el tipus d’arbre sobre el qual creixi el vesc. A Alemanya, creixen principalment dos tipus de vesc:
- Un que creix només amb avet i pi arbres (Viscum laxum) i.
- Un que creix només en arbres de fulla caduca, excepte el faig (Àlbum Viscum).
D’on treu el nom del vesc?
El nom alemany “Mistel” deriva de l’alt alemany antic “mistil”, que al seu torn està relacionat amb la paraula “fem”.
Això prové del fet que la llavor de la planta s’estén als arbres a través de les deposicions d’ocells: els fruits madurs els mengen els tords o altres aus. Les llavors contingudes en els fruits són indigestes i passen de l'intestí dels ocells a les branques dels arbres hostes, on germinen.
El vesc com a medicament
El vesc consta de branquetes de color verd groc d’uns 2-4 mm de gruix i fulles sèssils, senceres, de color verd groc de 2-6 cm de llargada. Les flors poc vistoses de color verd groguenc són menys comunes, ja que solen caure primer. Les fruites de baia arruinades, de mida pèsola, també es produeixen de tant en tant.
