introducció
Les mandíbules superior i inferior pertanyen a la mandíbula humana. Mentre que mandíbula inferior és un únic os, el mandíbula superior pertany a la cara òssia crani.
Part òssia
La mandíbula es forma a partir de la mandíbula inferior os (mandíbula) i el mandíbula superior os (maxil·lar). El mandíbula inferior l’os (mandíbula) està format per un cos (cos mandíbul) i un marc (ramus mandibularis). El cos es divideix en una base i una part alveolar (pars alveolaris), que conté les 18 dents de la mandíbula inferior.
El marc (ramus mandibularis) es divideix en dues extensions, el procés coronoide i el procés condil·lar, que es fon en l’articulació temporomandibular (Art. Temporomandibulris). El cos i el marc de la mandíbula formen junts l’angle mandibular (Angulus mandibularis).
Aquest angle canvia de 150 graus en el nounat durant el transcurs de la vida i després es fa cada vegada més petit. A l'edat adulta fa 120-130 graus i a la vellesa torna a pujar fins a uns 140 graus. Aquest canvi es deu a un canvi en la mida del cos (cos mandíbul) i depèn del nombre o forma i presència de les dents. El mandíbula superior l’os (maxil·lar) es divideix en el cos (cos maxil·lar), el procés frontal (procés frontal), el procés zigomàtic, el procés palatal (procés palatí) i el procés alveolar (procés alveolar) en què es troben les 16 dents de la mandíbula superior es troben.
L’articulació temporomandibular
L’articulació temporomandibular (Articulatio temporomandibularis) està formada pel procés articular (Processus condylaris) de la mandíbula (Mandibula), sobre el qual cap de l’articulació (Caput mandibularis) i el sòcol (Fossa mandibularis) de l’os temporal (Os temporalis), que es troba directament davant de l’exterior canal auditiu (Meatus acusticus externus). L’articulació cap té forma cilíndrica i està recobert d’articulacions cartílag a la part davantera. A causa de la seva forma, sovint se l’anomena rotlle de mandíbula.
Entre aquests dos socis articulars hi ha un disc articular fibrocartilaginós (Discus articularis) de 3-4 mm de gruix, còncau, que és força prim al mig i augmenta de gruix cap a les vores. Es fusiona per tots els costats amb la capa exterior del càpsula articular (Membrana fibrosa) i es divideix l’articulació temporomandibular en dues cambres superposades. Serveix com a sòcol lliscant, se situa a la cap de l 'articulació temporomandibular (caput mandibularis) i es desplaça cap endavant amb ella quan el boca s’obre.
El càpsula articular (Capsula articularis) de l’articulació temporomandibular consta de dues capes. La membrana sinovial com a capa interna, que recobreix totes les superfícies interiors excepte l’articular cartílag i el disc, i la membrana sinovial com a capa externa, que es troba a la vora anterior de la gepa de l’articulació (tubercle articular), s’aplica internament i externament a les vores del sòcol articular (fossa articular), a la part posterior de la zona de la sutura de l’os temporal i l’os occipital (sutura tympanosquamosa) i per sota de la part superior de la coll de la mandíbula (collum mandibulare). Tres lligaments fora de la càpsula articular enfortir l’articulació temporomandibular.
Els lligaments externs i interns (lligaments laterals i medials), que recorren la càpsula articular des del costat exterior i interior de l’arc zigomàtic (Arcus zygomaticus) cap enrere en un angle respecte al temporomandibular. coll (Collum mandibulae). El lligament esfenomandibular va des de la columna vertebral esfenoidal (Spina ossis sphenoidalis) fins a la superfície interna de l’os mandibular (Lingula mandibulae). L’última de les tres bandes és la banda de procés de llapis (Ligamentum stylomandibulare), que va des del procés de llapis (Processus styloideus) fins a la vora posterior de l’angle mandibular (Angulus mandibulae).
L’articulació temporomandibular és una articulació especial perquè els costats dret i esquerre sempre treballen junts. Els dos costats estan connectats mitjançant la mandíbula i sempre exerceixen forces simultàniament. La funció de l’articulació temporomandibular és principalment connectar la mandíbula inferior amb l’os temporal de la crani.
Això permet el moviment de mastegar. Hi ha 3 moviments principals. En moure la mandíbula inferior cap endavant i cap enrere, tots dos articulacions actuar de manera congruent.
Així també quan obriu i tanqueu el fitxer boca. Tanmateix, si es realitzen moviments de mòlta, és a dir, moviments circulars en totes les dimensions (dreta i esquerra, endavant i enrere, amunt i avall), articulacions moure’s asimètricament. Això només és possible gràcies a l’anatomia articular.
L’articulació consta d’un sòcol, un cap articular i la càpsula articular. La fossa mandibular és el sòcol (cavitat on sobresurt el cap). Es troba a la crani os.
Està precedit per una petita gepa (tubercle articulat) que evita que el cap de l'articulació salti del pou massa ràpidament i provoqui un panys (boca ja no es pot tancar). Entre el còndil, que es troba al procés articular de la mandíbula inferior, i l’acetàbul, hi ha el disc articular, un cartílag que facilita el lliscament del còndil a l’acetàbul. Si aquest cartílag s’esgota amb l’edat, dolor pot ocórrer, com amb altres articulacions. Juntament amb tres lligaments grans, la càpsula articular garanteix l'estabilitat de les articulacions.
