Els músculs masticatoris consisteixen en quatre músculs aparellats que formen part de la musculatura esquelètica i s’anomenen musculi masticatorii en terminologia mèdica. Mouen el mandíbula inferior i permetre moviments de masticació i mòlta.
Què és la musculatura masticatòria?
Els músculs masseter, temporalis, pterigoide medial i lateral pterigoide pertanyen als músculs masticatoris. Estan presents a ambdós costats del crani. Altres músculs participen en el procés de masticació, com ara diversos músculs facials i els músculs de la llengua i pis del boca, però no estan inclosos en els músculs masticatoris. El múscul més gran és el múscul temporal. S'origina a l'os temporal i s'uneix al mandíbula inferior. Tanca la mandíbula i la pot tirar cap enrere. El múscul masseter (Musculus masseter) també participa en el moviment de tancament de la mandíbula, però permet, a més, moviments de trituració. Els músculs interns (Musculus pterygoideus medialis) i externs (Musculus pterygoideus lateralis) tanquen la mandíbula, permeten moviments de mòlta i, quan s’utilitzen unilateralment, mouen la mandíbula en direcció lateral. Tots els músculs del masseter estan inervats per branques del nervi mandibular, una de les branques principals del cinquè nervi cranial (nervi trigemin).
Anatomia i estructura
Els músculs masseter estan emparellats, amb quatre a cada costat del crani. El més gran i fort és el múscul temporal. S'origina a la fàscia temporal i la fossa temporal i s'uneix al procés coronoide de la mandíbula. És innervat pel profund temporal els nervis (Nervi temporales profundi), una branca del nervi mandibular. El múscul masseter pertany als músculs pinnats i consta d’una part profunda (pars profunda) i una part superficial (pars superficialis). La part profunda s’origina al terç posterior de l’arc zigomàtic, mentre que la part superficial prové dels dos terços anteriors. Les connexions del múscul masseter són la part exterior de l’angle mandibular (angulus mandibulae) i una zona rugosa de la mandíbula, les tuberositas masseterica. El nervus massetericus, també una branca del nervi mandibular, proporciona innervació a aquest múscul. El múscul de l’ala intern s’origina a depressió a la base del crani, la fossa pterigoide, i s’uneix a la superfície interna de la mandíbula a la tuberositat pterigoide. Està inervat pel nervi pterigoideo medial. El múscul de l’ala extern és un múscul esquelètic de dos caps. Mentre que el múscul superior cap s’origina a l’ala esfenoide major (Ala major), el cap inferior s’origina en un procés ossi de l’os esfenoide, el procés pterigoide. El múscul de l’ala extern està inervat pel nervi pterigoide lateral.
Funció i tasques
El molt poderós múscul temporal proporciona gairebé el 50% de la força necessària per al moviment masticatori. Pot tancar la mandíbula (adducció de la mandíbula), així com avançar-lo (ressalt) i retractar-lo (retrusió). Per a adducció, s'utilitzen principalment les fibres musculars verticals, mentre que per a la protrusió i la retrusió, principalment les fibres horitzontals són actives. Si el fitxer múscul temporal només s’utilitza per un costat, es produeix un desplaçament lateral de la mandíbula (laterotrusió). El múscul masseter també participa en el tancament de la mandíbula. També planteja el mandíbula inferior i pot tirar endavant. A més, aquest múscul ajuda a mantenir la tensió del temporomandibular càpsula articular. El múscul de l’ala intern ajuda el múscul masseter a tancar la mandíbula. Tanmateix, com que és més estret, només pot exercir la meitat de força. Si es contrau, la mandíbula no només es tanca, sinó que també avança. Amb una contracció unilateral, desplaça la mandíbula inferior cap al lateral, cosa que significa que possibilita els moviments de rectificat. El múscul de l'ala extern té una posició especial entre els músculs masseter, perquè inicia l'obertura del boca. Aquest moviment el prenen i continuen els músculs suprahioides del sòl del boca. Aquest múscul també participa en l’avanç de la mandíbula i en els moviments de trituració.
Malalties
Les queixes més freqüents inclouen dolor en mastegar o fer clic i trencar sons. Solen ser causats per músculs de masticació tensos. Aquests tensions es pot produir a causa d’una forta tensió activa, com en atacs d’ansietat o ira, o bé es produeix per maloclusió. Quan la mossegada es troba en la posició correcta, la temporomandibular articulacions, ossos i els músculs treballen junts harmònicament, mentre que una maloclusió pot lead a una càrrega desigual i, per tant, a una tensió excessiva en els músculs mastegadors. El triturat nocturn o els procediments dentals prolongats també poden causar tensió muscular dolorosa. Sovint, el dolor s’estén més i s’irradia cap a les dents o cap, suggerint erròniament que la causa és en algun lloc diferent dels músculs. dolor en els músculs de la masticació es diu disfunció craniomandibular (CMD) o trastorns temporomandibulars (TMD). El tractament es basa en la causa. Si hi ha una maloclusió, es corregeix en la mesura del possible. Contra la mòlta nocturna, el dentista s’adapta a un anomenat fèrula de mòlta, que té com a objectiu evitar que les dents es trenquin entre si. Un altre trastorn dels músculs de la mandíbula és panys. En aquest cas, ja no és possible obrir la boca a causa d’uns espasmes musculars greus. Aquest espasme dels músculs masticatoris també s’anomena trisma. Es distingeixen diferents graus, que es basen en la distància entre les vores de les dents anteriors de la mandíbula superior i inferior. Al grau I, la restricció de l'obertura és mínima; en grau II, la distància entre les vores de les dents és d’uns 10 mm; i el grau III permet una obertura de només 1 mm.
