Indicacions | Tavor® expidet®

Indicacions

Tavor® expidet® s’utilitza a curt termini per al tractament simptomàtic de l’ansietat, l’excitació i la tensió, com ara els associats a depressió or psicosi (per exemple esquizofrènia). També es pot utilitzar durant un breu període de temps per tractar trastorns del son (dificultat per adormir-se o dormir durant la nit) causats per ansietat, inquietud o preocupació. A més, Tavor® expidet® s’administra abans de la cirurgia o dels procediments diagnòstics per alleujar la por del pacient a la intervenció. Tavor® expidet® també s’utilitza com a medicament d’emergència en cas d’estat d’epilèptic (agut, prolongat convulsió epilèptica).

Epilèpsia

Tavor® expidet® no es recomana com a medicament elegit per al tractament permanent de epilèpsia perquè s’està convertint ràpidament en addictiu. S’administra amb medicaments com el valproat (per a epilèpsia) O lamotrigina (per a epilèpsia focal). Tavor® expidet® s’utilitza principalment quan es produeixen una sèrie de convulsions epilèptiques amb pauses més llargues entre convulsions, les anomenades sèries de convulsions.

També és administrat de vegades per laics com a medicament d’emergència en el cas de l’anomenat estat epilèptic, una complicació de epilèpsia. L'estat epilèptic es pot manifestar de diverses maneres: D'una banda, es pot produir una convulsió que dura més de 5 minuts. D'altra banda, les convulsions es poden produir repetidament sense que la persona afectada hagi assolit un estat normal entre convulsions. Tavor® expidet® està dissenyat per trencar l'estat epilèptic per evitar conseqüències potencialment mortals com cervell edema o aturada cardiovascular. Tanmateix, altres medicaments, com els administrats al nas, s’han demostrat més eficaços en aquest sentit, ja que poden trigar fins a 40 minuts a arribar una quantitat efectiva de Tavor® expidet® al torrent sanguini.

Efecte

L’ingredient actiu contingut en Tavor® expidet® s’anomena lorazepam, com tots benzodiazepines, el lorazepam s'uneix a receptors específics del cervell. Aquests receptors específics s’anomenen receptors GABA-A i són els anomenats canals iònics dirigits per lligands. El propi transmissor GABA (àcid gamma-aminobutíric) del cos normalment s’uneix a aquests canals.

El GABA inhibeix (inhibeix) les cèl·lules nervioses del cervell reduint l’excitació de les cèl·lules mitjançant la unió al receptor. El lorazepam, com el GABA, pot unir-se als receptors GABA-A i, per tant, imitar l’efecte del GABA. Quan el lorazepam (o GABA) s’uneix als receptors, el canal iònic s’obre i els ions clorur carregats negativament flueixen cap a la cèl·lula. Com a resultat, el potencial de la cèl·lula es torna més negatiu i el cèl·lula nerviosa ja no es pot emocionar durant un temps determinat. Aquest efecte inhibidor dels receptors resol en última instància els estats d'ansietat, tensió o còlics, com el cèl·lula nerviosa ja no pot transmetre impulsos.