Pedres urinàries (urolitiasi)

Urolitiasi - anomenada col·loquialment malaltia de càlcul urinari - (sinònims: calculi renali; bufeta pedres; càlcul urinari; diàtesi de càlcul urinari; pedres caliceals; nefrolits; nefrolitiasi; càlculs pèlvics renals; càlculs renals; ICD-10 N20-N23: urolitiasi) és la formació de càlculs urinaris a la ronyó i / o les vies urinàries. Es poden trobar a ronyó, urèters (tracte urinari), urinari bufeta, O uretra (uretra). Les pedres urinàries són causades per un desequilibri en la composició fisicoquímica de l'orina amb la formació de cristalls de sal. La mida de la pedra varia des de micròmetres fins a diversos centímetres. La urolitiasi es divideix segons la ubicació de la pedra en:

En l’ús clínic, només s’utilitzen normalment els termes “nefrolitiasi” i “urolitiasi”. Es pot dividir la urolitiasi en funció de la causa d’origen:

Relació de sexes: homes i dones és de 2: 1; al contrari de proves anteriors, hi ha diversos estudis que el entre els sexes està igualant o augmentant a costa de les dones en les darreres dècades. Incidència màxima: la incidència màxima de la urolitiasi es troba entre els 30 i els 60 anys. La prevalença (incidència de la malaltia) és del 5% a Alemanya, del 5-9% a Europa i del 12-15% als EUA. La incidència ha augmentat significativament als països industrialitzats occidentals. La malaltia dels càlculs urinaris és particularment freqüent a les zones seques i calentes (10-15%). Rumb i pronòstic: la mida de les pedres pot variar d’uns pocs mil·límetres a diversos centímetres. Fins a 2 mm de diàmetre, les pedres passen espontàniament (per elles mateixes) per l'orina en la majoria dels casos. Les pedres de més de 5-6 mm de diàmetre rarament passen espontàniament. Quan la pedra passa, sovint s’associa amb còlics dolor i un fort ganes d’orinar. El 50% dels pacients pateixen nefrolitiasi recurrent (ronyó pedres). En un 10-20% dels pacients, cal esperar almenys 3 episodis recurrents. En els nens, la tendència a la recurrència és particularment elevada. Cada pedra primària infància requereix una investigació exhaustiva de la causa. En aproximadament el 70% de tots els casos, els nens amb càlculs urinaris presenten anomalies anatòmiques del tracte urinari. Aproximadament el 70% de totes les pedres analitzades són calci càlculs d’oxalat: mitjançant l’anomenada metafilaxi (profilaxi de la pedra urinària), que depèn del tipus de pedra i de la causa, la taxa de recurrència es pot reduir per sota del 5%. Les regles bàsiques inclouen beure molts líquids (> 2.5 l / dia), animal baix proteïnes (proteïna), baixa en sal i altapotassi dieta, normalització del pes i activitat física. Comorbiditats (malalties concomitants): la urolitiasi s’associa amb un augment del risc d’infart de miocardi (cor atac) (31%). A més, hi ha un major risc de carcinoma urotelial (tumors malignes del teixit de transició (uroteli) que recobreix el tracte urinari).