El diagnòstic de leucoplàsia de l’oral mucosa es fa inicialment sobre la base de la història del pacient i de l’examen clínic. La interpretació fiable només es pot fer a partir d’un biòpsia (mostra de teixit). Nota: Totes les leucoplàsies que persisteixen diverses setmanes després de l'eliminació dels factors desencadenants han de ser aclarides per biòpsia.
Paràmetres de laboratori de primer ordre: proves de laboratori obligatòries.
- Biòpsia - extirpació diagnòstica completa (extirpació quirúrgica de teixit) en cas de biòpsia incisional (or estàndard) no és representativa de tota la lesió.
- Biòpsia de pinzell (biopsia de pinzell) com a alternativa a la biòpsia de perforació quan no és factible.
- Per al seguiment de lesions sense indicació de biòpsia però amb incertesa residual.
- Per obtenir capes cel·lulars mitjanes i profundes.
- Citometria de l'ADN
- Procediment CDx (diagnòstic assistit per ordinador).
Paràmetres de laboratori de 2n ordre - segons els resultats de la història, examen físic, etc. - per aclarir el diagnòstic diferencial.
- Tinció intravital amb blau de toluidina.
- En casos individuals justificats
- No és un substitut de la biòpsia
- Citologia exfoliativa: no s’ha d’utilitzar perquè només detecta capes cel·lulars superficials, cosa que significa que no es pot excloure amb certesa la malignitat (malignitat) d’una lesió.
- Proves genètiques: s’utilitzen per predir la transformació maligna (maligna):
- No hi ha "marcadors" per a una predicció fiable.
- Ploidia d’ADN
- Pèrdua d’heterozigositat (variabilitat genètica).
Característiques histològiques (teixits fins) de la leucoplàsia:
| Hiperplàsia epitelial | Displàsia epitelial (desviació de l'estructura del teixit de la normal) |
| Hiperqueratosi | Disqueratosi |
| Ortoqueratosi | Hiperplàsia de cèl·lules basals |
| Parakeratosi | Polimorfisme cel·lular |
| Acantosi | Multiplicació de mitosis |
| Interrupció de l'estratificació epitelial |
