Prova de tolerància a la glucosa: per a què serveix?

Sinònims

Prova d'estrès en sucre oGGT (prova oral de tolerància a la glucosa)

Què és la prova de tolerància a la glucosa?

La prova de tolerància a la glucosa també s’anomena prova d’estrès del sucre. En aquesta prova, una certa quantitat de glucosa (sucre) s'absorbeix al cos mitjançant un líquid potable. Posteriorment, es determina fins a quin punt el cos pot baixar de forma independent sang sucre de nou als valors normals. D’aquesta manera, es produeixen pertorbacions sang es pot detectar la utilització del sucre (utilització de la glucosa). Per tant, la prova s'utilitza principalment en el diagnòstic precoç de diabetis, però també com a prova de detecció durant embaràs.

Quan es realitza la prova de tolerància a la glucosa?

L’alemany Diabetis Society (DDG) recomana la prova de tolerància a la glucosa com a mètode de detecció en presència de determinats factors de risc. Aquests factors de risc indiquen que Nahe és pertorbat sang la utilització del sucre podria estar present. A continuació s’enumeren: Obesitat (IMC> 27 kg / m2) i manca d’exercici Pressió arterial alta (≥ 140/90 mmHg) Valors elevats de lípids sanguinis. ocurrència de proteïnes (albuminúria) Diabetis mellitus 100 en un familiar de primer grau

  • Sobrepès (IMC> 27 kg / m2) i manca d’exercici
  • Pressió arterial alta (≥ 140/90 mmHg)
  • Valors elevats de lípids sanguinis
  • Valor visible del sucre en sang en dejú (100 a 125 mg / dl)
  • Troballes d’orina visibles amb aparició de proteïnes (albuminúria)
  • Diabetis mellitus 2 en un familiar de primer grau
  • Durant l'embaràs per excloure la diabetis gestacional (diabetis associada a l'embaràs): en cas de nivells elevats de glucosa en sang en dejú, en cas de diabetis gestacional en el passat, en cas de naixement d'un nen> 4 kg

Quan no s’ha de realitzar la prova de tolerància a la glucosa?

La prova no s’ha de realitzar si hi ha els següents factors: diabetis mellitus coneguda febre inflamació hepàtica freda com hepatitis troballes d’orina visibles: cossos cetònics a l’orina (cetonúria) sang visible: hiperacidesa de la sang, pH baix

  • Diabetis mellitus coneguda
  • Febre
  • Refredat comú
  • Inflamació del fetge com l’hepatitis
  • Troballes d’orina visibles: cossos cetònics a l’orina (cetonúria)
  • Sang anormal: hiperacidesa de la sang, disminució del pH