Opcional diagnòstic de dispositius mèdics - en funció dels resultats de la història, examen físic, i paràmetres de laboratori obligatoris - per a una aclariment diagnòstic diferencial.
- Uroflowmetry (mesurament del flux d’orina): procediment per a la determinació objectiva dels trastorns del buidament de la bufeta (determinació del volum d’orina que surt per unitat de temps) [descoordinació del esfínter extern del detrusor? o un cabal màxim significativament excessiu amb una forta pujada de la corba?]
- Determinació de l 'orina residual (generalment per ultrasò) - per excloure els hiperactius bufeta i disinergia detrusor-esfínter (trastorn de la micció (trastorn de la micció) causada per la manca de relaxació de l’esfínter de la bufeta (esfínter)).
- Uretrocistoscòpia (endoscòpia uretral i de la bufeta) [presència de metaplàsia trigonal ?, detrusor trabeculat ?; augmenta la capacitat de la bufeta anatòmica?]
- La cistometria (sinònim: cistomanometria) fa referència a un mètode d’examen urològic en què la pressió i la capacitat de l’orina bufeta es mesura: per excloure la bufeta hiperactiva i la dissinergia detrusor-esfínter.
- Electromiograma de flux (-EMG), és a dir, mesura de l’activitat muscular elèctrica - per detectar trastorns de la micció (trastorns de la micció) causats per els nervis o músculs.
- Ecografia abdominal (ecografia d’òrgans abdominals) per examinar la bufeta (gruix de la paret, espai, orina residual) i els ronyons - [engrossiment de la paret de la bufeta ?; orina residual, si n'hi ha?]
Nota: El diagnòstic de la síndrome uretral només es pot fer si s’han exclòs altres quadres clínics mitjançant un diagnòstic acurat.
