Què és la regla KAI?

El rentat de dents primer s’ha d’aprendre i practicar regularment. Els pares hi juguen un paper important: com a models i com a autoritat de control, els pares poden crear les condicions per obtenir dents sanes per als seus fills. És important seguir sempre el mateix sistema i seqüència quan es cuiden les dents; el més fàcil per als nens és l’anomenada regla KAI: superfícies mastegadores, superfícies exteriors, superfícies interiors

Com funciona?

  • Superfícies mastegadores: en primer lloc, el nen es renta cap endavant i enrere sobre les superfícies mastegadores. El millor és començar pel costat dret: primer a la part inferior, després a la part superior. Després és el torn de l’esquerra: primer a la part inferior, després a la part superior. Aquí es permet el raspallat d'anada i tornada, de manera que fins i tot les ranures profundes dels molars es netegen.
  • Superfícies exteriors: el nen “pinta” cercles amb el raspall a les superfícies exteriors de les fileres de dents tancades: Al costat dret des de la part posterior fins a la part davantera i al costat esquerre també. A continuació, els incisius es netegen de la mateixa manera.
  • Superfícies interiors: finalment, hi arriben totes les superfícies interiors per sota i per sobre. Aquí torneu a començar per la part posterior i del vermell al blanc, que significa des de la geniva fins a la dent. Les superfícies interiors són "escombrades" amb petits cercles o amb moviments de rotació com amb un raspall manual.

Què més és important

Fins als sis anys, a fluor-que conté nens pasta de dents (fluor contingut màxim de 500 ppm). Una quantitat de mida de pèsol és suficient per rentar-se les dents. A fluor-que conté pasta de dents per a adults (el contingut de fluor de 1,000 ppm a 1,500 ppm) només pot ser utilitzat pel nen a l'edat escolar.

Conclusió

Els nens triguen a dominar-se perfectament el rentat de les dents. Els nens fins als sis anys encara no són professionals del raspallat; fins aleshores, els pares són obligatoris. Els pares han de comprovar periòdicament l’èxit del raspallat i, si cal, tornar a pintar-lo. Una tasca que pot resultar molesta de vegades, però que contribueix significativament al desenvolupament de dents infantils sanes.