Síndrome de Raynaud (RS): anomenat col·loquialment blanc dit malaltia - (sinònims: malaltia de Raynaud, malaltia de Raynaud, ICD-10 I73.0) es refereix a trastorns circulatoris de les mans o dels peus causat per vasospasme (espasme vascular).
La síndrome primària de Raynaud es pot distingir de la síndrome secundària de Raynaud:
- Primary Síndrome de Raynaud - vasospasme dels dits causat principalment per fred, però també per emocions (= trastorn circulatori funcional).
- Secundari Síndrome de Raynaud - vasospasme, que són símptomes de diverses malalties subjacents (= trastorn circulatori estructural).
Relació de sexes: la proporció d’homes i dones per a la síndrome primària de Raynaud és d’1: 5.
Pic de freqüència: la síndrome primària de Raynaud sol produir-se entre els 20 i els 40 anys. Els símptomes es desenvolupen durant o després de la pubertat i sovint disminueixen després menopausa (menopausa femenina). La síndrome de Raynaud secundària apareix normalment després de la tercera dècada de vida.
Es diu que la prevalença de la síndrome de Raynaud primària i secundària és del 5-10% a Europa i Amèrica del Nord. A Alemanya, la prevalença de la síndrome primària de Raynaud és aproximadament del 3% de la població.
Curs i pronòstic: la síndrome primària de Raynaud sol ser inofensiva i no requereix especial teràpia. Els símptomes es poden contrarestar mantenint els dits o els peus calents. En la síndrome de Raynaud secundària, s’ha de tractar la malaltia subjacent.
