La baia del saüc és originari d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica; El saüc canadenc és originari principalment d'Amèrica del Nord. La droga, obtinguda d’estoc salvatge, s’importa principalment de Rússia, l’antiga Iugoslàvia, Bulgària, Romania i Hongria.
Saüc en herboristeria
In medicina herbari, principalment s’utilitzen les flors seques (Sambuci flos), alliberades de les tiges. Gairebé ja no utilitzen baies fresques o seques (Sambuci fructus), fulles i arrels amb finalitats medicinals. Les baies madures es transformen principalment en sucs i melmelades.
Característiques del saüc
La baia del saüc és un arbust o arbre de fins a 6 m d’alçada, les branques del qual contenen medul·la blanca. L’arbust té fulles pinnades i petites flors blanques que es troben a les umbeles plenes amb forma de paraigua.
Els saüc són petits, negres brillants i molt sucosos. Són comestibles només després de l’escalfament previ. Negre saüc té un aspecte molt semblant al saüc canadenc (Sambucus canadensis), que també es conrea habitualment.
En el cristianisme, tallar un saüc es va considerar durant molt de temps un delicte greu, ja que es creia que portava mala sort i la mort. Es diu que Judes es va penjar d’un saüc. Les tribus germàniques, en canvi, consideraven l'arbre sagrat, dedicant-lo a la deessa patrona Frau Holle.
Característiques de les flors de saüc
El medicament consisteix en les flors individuals, que primer s’han d’alliberar de les umbel·les tamisant. Tanmateix, també és freqüent trobar parts de les umbel·les de trugs simplement triturades tallant. Les flors simples de color blanc groguenc mesuren entre 3 i 4 mm de llargada.
Les flors velles difonen una olor característica i una mica peculiar. El sabor de les flors és dolç-mucilaginosa.
