Nota: Nocturn enuresi no està classificat com a condició que requereix tractament fins als 6 anys.
Teràpia avaluació de la motivació i la teràpia (la teràpia és sovint llarga; sistemes de recompensa adequats als nens, per exemple, estrelles de premis per a nits seques).
En nocturn enuresi amb símptomes diürns addicionals (enuresi nocturna monosimptomàtica, no MEN), els símptomes diürns s’han de tractar abans de l’enuresi nocturna.
Si fecal incontinència és present, s’ha de tractar primer.
Mètodes convencionals de teràpia no quirúrgica
Duroteràpia estàndard (bàsica teràpia de no orgànics enuresi).
Informació sobre el quadre clínic
Pla de begudes / àpats:
Visiteu el vàter quan vulgueu orinar
Visiteu el vàter al matí i al vespre
Visiteu el lavabo abans de llargs viatges
En cas d’enuresi nocturna → reduir la ingesta de líquids al vespre.
Ingesta de líquids mitjançant la regla de 7 tasses (ingesta de quantitats de líquid adequades a l’edat en 7 porcions al llarg del dia).
Formació en micció / lavabo:
Ús regular del vàter (amb recordatoris si cal).
Horaris / calendari de miccions
Uroteràpia especial:
Neuromodulació sacral (SNM) per hiperactiu bufeta (OAB); procediment quirúrgic que modula la inervació motora de la bufeta).
Aparent conductual teràpia (AVT; per exemple, pantalons de campana) per a enuresi monosimptomàtica; en combinació amb entrenament en llit sec (DBT) / entrenament en excitació (reforç de la conducta positiva: el nen rep una recompensa per posar-se dret i cooperar activament), si escau [agent de primera línia; el nen i els pares han d’estar d’acord]
Autocateterisme extern / intermitent (a més de la uroteràpia) per a la bufeta poc activa (abans "bufeta mandrosa")
Estimulació magnètica sacral repetitiva (rSMS) a nivell de S2 (2n segment sacral): millora significativa de l’enuresi nocturna monosimptomàtica en un petit assaig aleatori.
