Les cures pal·liatives d'una malaltia incurable i progressiva suposen grans exigències als professionals mèdics, familiars i, sobretot, a la persona afectada. Els especialistes tenen la tasca de proporcionar informació completa sobre la malaltia i les opcions de tractament, i d'observar els límits ètics durant la teràpia. Els afectats, en canvi, es veuen aclaparats per la por i la impotència, sobretot en el cas de malalties que de sobte entren a les seves vides, com les malalties tumorals incurables. A més, els efectes secundaris de vegades greus de la quimioteràpia i la radioteràpia posen una tensió tant al cos com a la psique.
Per tant, és comprensible que molts pacients, i sovint també els seus familiars, busquen mètodes de teràpia fora de l'àmbit de la "medicina convencional", és a dir, la medicina científicament fundada (basada en l'evidència).
Teràpies alternatives i complementàries
Tanmateix, la majoria dels pacients no s'allunyen en absolut de la medicina convencional, sinó que volen provar altres formes de teràpia a més. Aquestes es coneixen com a teràpies complementàries. La seva eficàcia sovint no està prou provada científicament. Tanmateix, molts anys de bona experiència amb aquests mètodes parlen a favor del seu ús.
Per tant, una combinació de mètodes de teràpia clàssics (ortodoxes) i complementaris pot ser força útil. Els pacients interessats haurien de parlar definitivament amb el seu metge tractant. Pot elaborar un concepte de tractament combinat adequat, si cal, juntament amb un especialista familiaritzat no només amb la medicina convencional sinó també amb la medicina complementària. Perquè tot i que els mètodes complementaris són majoritàriament procediments suaus, de vegades hi pot haver un risc d'efectes secundaris greus.
Alleujar les queixes amb teràpies complementàries
Es poden utilitzar mètodes complementaris per complementar el tractament mèdic convencional per tal d'alleujar aquestes queixes (de consulta amb el metge tractant). Els següents són exemples de mètodes complementaris que poden ser útils en casos individuals:
- Medicina tradicional xinesa (MTC): l'acupuntura, una branca de la MTC, ajuda a alleujar el dolor, les alteracions del son, les nàusees i els vòmits. Qigong, Tai Chi i l'acupressió també milloren la qualitat de vida d'alguns pacients.
- Fitoteràpia: Algunes plantes medicinals estimulen la gana, altres calmen les mucoses bucals inflamades, altres ajuden contra la debilitat, les nàusees, els vòmits, els trastorns del son o l'estat d'ànim depressiu. Precaució: algunes herbes medicinals poden influir en l'efecte dels medicaments (per exemple, l'herba de Sant Joan) o tenir efectes secundaris greus!
- Es poden utilitzar mètodes complementaris per complementar el tractament mèdic convencional per tal d'alleujar aquestes queixes (de consulta amb el metge tractant). Els següents són exemples de mètodes complementaris que poden ser útils en casos individuals:
- Medicina tradicional xinesa (MTC): l'acupuntura, una branca de la MTC, ajuda a alleujar el dolor, les alteracions del son, les nàusees i els vòmits. Qigong, Tai Chi i l'acupressió també milloren la qualitat de vida d'alguns pacients.
- Fitoteràpia: Algunes plantes medicinals estimulen la gana, altres calmen les mucoses bucals inflamades, altres ajuden contra la debilitat, les nàusees, els vòmits, els trastorns del son o l'estat d'ànim depressiu. Precaució: algunes herbes medicinals poden influir en l'efecte dels medicaments (per exemple, l'herba de Sant Joan) o tenir efectes secundaris greus!
- Risoteràpia: el riure com a teràpia pot obrir reserves de força, promoure les capacitats emocionals i mentals i possiblement reduir el dolor. Fins i tot sense proves recolzades científicament, l'humor és molt saludable en la fase pal·liativa.
- Art i musicoteràpia: la creativitat pot ajudar amb emocions angoixants com l'ansietat. El mateix s'aplica a la música, especialment a la pròpia música preferida. És percebut durant molt de temps pels pacients moribunds, per exemple, i millora el seu estat emocional.
- Teràpia ocupacional i logoteràpia: Amb l'ajuda d'aquestes teràpies es poden potenciar les reserves mentals i motrius. Els exercicis també ajuden contra els trastorns de la deglució, un sentit alterat del gust o la desnutrició.
- Teràpia tàctil: acariciar la pell, canviar regularment la posició del cos, fer massatges o col·locar objectes a les mans del pacient afavoreixen el benestar, sovint també en la fase de la mort.
Compte amb les promeses de curació
Eliminar la por a morir
La tasca del metge de cures pal·liatives també inclou informar al pacient quan els tractaments mèdics convencionals com la radiació i la quimioteràpia o la ventilació a llarg termini ja no són útils. Els medicaments o les teràpies suaus ajuden llavors a alleujar queixes com el dolor o l'ansietat. Finalment, es mantenen els sentits del tacte, la vista, l'oïda i l'olfacte. Carícies suaus, quadres estimats o fotografies a la vista, música agradable i olors naturals d'habitació creen un escenari digne per morir, que forma part tant de la vida com del naixement.
