Hyperemesis gravidarum (sinònims: malaltia extrema del matí, ICD-10-GM O21: excessiu vòmits durant embaràs) té vòmits extrems durant la gravetat (embaràs).
Les següents formes d’hiperèmesi gravídica es distingeixen segons la CIM-10-GM:
- ICD-10-GM O21.0 Hiperemesis gravidarum suau Inclou: Hiperemesis gravidarum, lleu o no especificada, d’inici abans de la finalització de la 20a setmana de gestació.
- ICD-10-GM O21.1 Hiperemesis gravidarum amb trastorn metabòlic Inclòs: Hiperemesis gravidarum, aparició abans de finalitzar la 20a setmana de gestació, amb trastorn metabòlic, com ara:
- Deshidratació (manca de líquids).
- Hipoglucèmia (baix nivell de sucre en sang)
- Perturbació de l'equilibri electrolític (equilibri salí)
- ICD-10-GM O21.2 Tard vòmits durant embaràs Inclòs: vòmit excessiu, aparició després de 20 setmanes completes de gestació.
Clínicament es poden distingir dos graus de gravetat:
- Grau 1: hiperèmesi amb sensació de malaltia sense descarrilament metabòlic.
- Grau 2: hiperèmesi amb una sensació de malaltia pronunciada i descarrilament metabòlic.
Prevalença (freqüència de la malaltia): l’emesis gravídica (malaltia del matí) es produeix fins a un 50% de les dones al començament de la gravetat (embaràs). Normalment es resol com a màxim fins a la 16a (-20a) setmana de gestació, tot i que fins a un 20% dels casos els símptomes poden persistir durant tota la gravetat. Les mares per primera vegada i les dones embarassades amb embarassos múltiples són les més afectades. La hiperèmesi gravídica es refereix a la forma exagerada de malaltia del matí, és a dir, persistent vòmits amb una freqüència de més de cinc vegades al dia, una pèrdua de pes superior al 5% del pes corporal o> 3 kg, una sensació de malaltia pronunciada i una disminució de la ingesta d’aliments i líquids. Això es produeix fins a un 2% de les dones embarassades. En aproximadament el 0.5-1% de les dones embarassades, el condició adopta formes amenaçadores tant per a la mare com per al nadó.
Curs i pronòstic: Emesis gravidarum no sol requerir especial teràpia. Les mesures dietètiques són suficients. La hiperèmesi gravídica requereix tractament internat, ja que pot haver-hi pèrdues importants de líquids i electròlits. Nutrició parenteral (forma de nutrició artificial que evita el tracte gastrointestinal) pot ser necessària.