Inflamació de les cèl·lules etmoïdals | Cèl·lules etmoïdals

Inflamació de les cèl·lules etmoïdals

En estat saludable, les partícules i gèrmens en el moc són transportats pel moviment cel·lular, els cilis baten, cap a la sortida (osti, unitat ostiomeatal). Durant una inflamació de les cèl·lules etmoides (sinusitis ethmoidalis) mucosa (ciliada respiratòria epiteli) de les cèl·lules etmoides es poden inflar. Aquesta inflor pot tancar la sortida (osti) i per tant pertorbar el flux de secrecions dels sins maxil·lars i frontals (frontal i sinus maxil·lar). Com a resultat, gèrmens també queden en l’altre sinus paranasals i pot provocar una inflamació addicional allà, de manera que la inflamació i la inflamació es poden estendre als sins frontals i maxil·lars.

OP de les cèl·lules etmoïdals

En el cas d’inflamacions cròniques de les cèl·lules etmoïdals i de les estructures adjacents, l’objectiu és garantir un millor drenatge de les secrecions netejant-les. Això no implica netejar tot el sistema del sinus paranasal, sinó només la membrana mucosa i la inflamació pòlips, així com les primes parets òssies entre les cèl·lules etmoides. Això es realitza com un procediment endonasal, és a dir, només a l'interior del fitxer nas s’intervé sense cap incisió externa.

L'operació es realitza sota anestèsia general i l’estada a l’hospital sol durar una setmana. Segueix un tractament de seguiment per mantenir oberts els passos nasals, que poden durar tres mesos o més. Després de l'operació, la inflamació, l'envermelliment o altres signes d'inflamació ja no es noten, però sí mals de cap pot passar. Abans de l’operació es dóna una explicació detallada del cirurgià i de l’anestesiòleg.

Tumor de les cèl·lules etmoïdals

Es distingeix entre tumors benignes i malignes. Tumors benignes a sinus paranasals solen ser tumors ossis (osteomes) o tumors de berruga infiltrats (papil·loms infiltrats). Tumors de la cèl·lules etmoïdals pot ser causat per influències ambientals com la pols de fusta, vapors químics o fum i es reconeixen com a malalties professionals, per exemple en fusters.

Els factors genètics no es poden descartar completament i s’estan discutint. Símptomes inicials d’un tumor maligne de les cèl·lules etmoides o d’altres sinus paranasals pot ser nasal unilateral respiració obstrucció, símptomes inflamatoris de les cèl·lules etmoïdals (inflor, enrogiment, dolor, pus) i repetit, freqüent hemorràgies nasals (epistaxis). Més tard, la galta, les parpelles i el front poden inflar-se.

També es poden produir problemes de visió amb visió doble quan el globus ocular és desplaçat per la pressió. Al principi, es realitza una rinoscòpia per detectar directament un possible tumor. Es poden utilitzar tècniques d’imatge com ara raigs X, tomografia computada (TC) i ressonància magnètica (RM) per determinar l’abast del tumor amb més precisió.

Palpació completa del coll uterí limfa nodes també és absolutament necessari. En la majoria dels casos, es recomana l’extirpació quirúrgica del tumor. En el cas de tumors malignes més grans, la radiació i quimioteràpia també es realitzen sovint.

Els osteomes benignes petits no solen necessitar teràpia. No obstant això, els papil·loms creixen ràpidament i de vegades contenen parts malignes. Per tant, s’han de tractar exactament com a tumors malignes. El pronòstic varia segons el tipus de tumor, però sol ser força bo si es descobreix en les primeres etapes. Tanmateix, si envaeixen les estructures circumdants, com ara el sòcol ocular i la fossa pterigopalatal (fossa pterigopalatina), el pronòstic sol ser relativament pobre.