Respiració

Sinònims

pulmons, vies respiratòries, intercanvi d’oxigen, pneumònia, asma bronquial Anglès: respiració

definició

Cal respirar per subministrar oxigen al cos. Per fer-ho, el cos absorbeix l’oxigen de l’aire a través dels pulmons (pulmo) i l’allibera en forma utilitzada com a diòxid de carboni (CO2). La regulació de la respiració està subjecta a complexos mecanismes de control i està gestionada per molts grups musculars diferents.

Cadena respiratòria

La cadena respiratòria és un procés vital que té lloc al mitocòndries. Es tracta bàsicament de producció d’energia. Els anomenats equivalents de reducció (NADH + H + i FADH2) es formen abans de la cadena respiratòria a partir de components dels nostres aliments, com ara sucre, greixos i proteïnes.

Aquests equivalents de reducció s'utilitzen a la cadena respiratòria a través de diversos complexos per produir ATP (adenosina trifosfat). La cadena respiratòria consta de 5 complexos, que es troben a la membrana mitocondrial interna. En termes senzills, es crea un gradient de protons sobre els primers 4 complexos.

Això significa que molts protons es troben fora de la membrana i, per tant, es crea un desequilibri. Per compensar aquest desequilibri, la direcció del flux es dirigeix ​​cap a l'interior de la membrana. El cinquè complex de la cadena respiratòria aprofita aquesta pressió i produeix ATP amb l’ajut del flux de protons.

L’ATP és un proveïdor universal d’energia i és necessari a tot el nostre cos (per exemple, per a l’activitat muscular o processos químics a les cèl·lules). En total, es pot produir 32 ATP a partir d’una molècula de sucre, que després es pot utilitzar. Si la cadena respiratòria ja no està activa, això té greus conseqüències. Els anomenats cianurs, també coneguts com àcid prússic, inhibeixen la cadena respiratòria i impedeixen així la formació d’ATP. Això condueix a la mort en poc temps.

Musculatura respiratòria

Els músculs responsables de l’entrada i sortida d’aire des dels pulmons s’anomenen músculs respiratoris. El múscul respiratori més important és el diafragma. És un múscul pla en forma d’anell que forma el límit entre el pit i vísceres abdominals i s’uneix a la vora de la paret del cos i a la columna vertebral.

Quan el diafragma està relaxat, la part central s'inclina hemisfèricament al tòrax, ja que hi ha menys pressió que a l'abdomen. Si ara els músculs estan tensos, el diafragma baixa i esdevé gairebé horitzontal i uniforme. Això augmenta el volum al tòrax (caixa toràcica) i, per tant, als pulmons.

Això significa que la pressió als pulmons és més baixa que a l’aire. Aquesta pressió negativa és la força motriu de l’entrada d’aire (inhalació, inspiració). Segons la postura, parts dels músculs intercostals i músculs individuals del cintura d'espatlla també pot donar suport al fitxer inhalació (músculs auxiliars respiratoris).