Què és la por a les altures?
La por a les altures (també coneguda com acrofòbia) fa referència a la por a estar a una certa distància del terra. Depenent de la pronunciada que sigui la por, ja pot passar quan puges una escala. La por a les altures és una de les fòbies específiques: es tracta de trastorns d'ansietat que es limiten a situacions o objectes molt concrets.
La por a les altures no és un fenomen rar. Moltes persones tenen els genolls febles quan miren cap avall des d'una alçada. Un cert grau de respecte per les altures és innat i una protecció natural. Fins i tot els nadons tenen una por natural als precipicis. En els experiments, fins i tot els nens petits dubten davant d'un precipici, tot i que hi ha una placa de vidre a sobre i és possible que s'arrosseguen per sobre sense perill.
Des d'una perspectiva evolutiva, la por a les altures assegura la nostra supervivència. En algunes persones, però, la por a les altures és tan forta que ni tan sols són capaços de caminar o conduir per un pont. Si la por és injustificadament forta i això restringeix la qualitat de vida dels afectats, la por a les altures és patològica.
Com es manifesta la por a les altures?
Els símptomes físics i psicològics es produeixen en la situació temuda. Els signes físics típics de fòbies específiques inclouen
- Dificultat per respirar
- sudació
- tremolant
- palpitacions
- Sensació d'opressió al pit
- Sequedat a la boca
Els signes psicològics inclouen pensaments plens d'ansietat i fins i tot por a la mort. Els afectats temen perdre l'equilibri i caure. Molts també descriuen la sensació de ser tirats cap avall.
La por a les altures es produeix durant l'escalada esportiva, per exemple. A més de la por a les altures, els afectats també poden patir por a caure o por a caure. En aquest context, la por a la caiguda significa que la gent té por de caure de la paret quan es fa escalada esportiva. Amb por de caure, els escaladors tenen por d'un impacte dolorós després de caure.
Com superar la por a les altures?
Les fòbies específiques es tracten psicoterapèuticament. Els experts recomanen principalment la teràpia d'exposició com a part de la teràpia cognitivo-conductual. Per tal de vèncer la por a les altures, els afectats s'enfronten a les seves pors d'aquesta manera.
El terapeuta també indica a la persona que la pateix com afrontar un atac d'ansietat, per exemple, com calmar-se amb l'ajuda d'exercicis de respiració. Mitjançant l'enfrontament reiterat amb la situació aterridora, és possible superar la por a les altures.
En casos extrems, els metges poden utilitzar medicaments per combatre la por a les altures.
La teràpia conductual té moltes possibilitats d'èxit. No obstant això, molts malalts esperen molt de temps abans de buscar ajuda i eviten les altures. L'evitació, però, fa augmentar la por. Les persones amb una por severa a les altures ja no poden ni tan sols pujar el segon graó d'una escala per substituir una bombeta, per exemple.
Aleshores, la por domina les seves vides. Alguns intenten calmar-se amb alcohol, drogues o medicaments. Juntament amb un terapeuta, és possible interrompre aquesta espiral descendent i superar l'acrofòbia. Com més aviat comencis a tractar la teva por a les altures, més possibilitats tindràs de portar una vida sense por.
Quina és la causa de la por a les altures?
De vegades, la por a les altures es pot remuntar a un esdeveniment específic que provoca por, com ara pujar una escala perillosa o caminar per un camí estret prop d'un precipici.
Al mateix temps, el cervell rep el missatge dels peus que esteu dempeus. Aquests senyals contradictoris provoquen marejos. Aquest mareig indica un perill potencial, com ara un precipici.
