El fornix cerebri forma part del sistema límbic i forma una via de projecció corba entre els cossos mamil·lars (corpus mamillara) i el hipocamp. El fornix cerebral es pot dividir en quatre zones i està format per fibres de la via olfactiva. S'associa amb memòria recuperació, motiu pel qual el dany al fornix cerebral provoca un deteriorament de la memòria corresponent.
Què és el fornix cerebri?
El fornix cerebral està format per fibres nervioses que corren com una via a través del cervell (telencèfal). També es coneix com volta cerebral i té forma de mitja lluna. La neurologia compta amb el fornix cerebral com a part del sistema límbic, que és responsable de les emocions, memòria, conduir i algunes tasques autonòmiques, entre d'altres. El sistema límbic inclou diverses cervell estructures que no formen una unitat anatòmica autònoma però estan interconnectades en una xarxa funcional. Dues d’aquestes estructures són el corpus mamillare i el hipocamp. La substància blanca del fornix cerebral proporciona una connexió entre aquests dos cervell regions. En aquest procés, el hipocamp actua com a punt de partida. El fornix cerebral és un veí del septum pellucidum, que es troba a la banya anterior del ventricle lateral. A més, el fornix cerebral és adjacent a la vora superior del tercer ventricle del cervell (ventriculus tertius cerebri). Aquesta cavitat es troba al diencèfal i s’omple de fluid originat al coroide plexe.
Anatomia i estructura
Dins del fornix cerebral es poden dividir quatre àrees: el cos, les columnes, la crura i la comissura. El corpus fornicis (el seu nom complet) forma el cos del fornix cerebri. Vist en secció longitudinal, el corpus es troba al centre del cervell, per sota del bar (cos callós). Forma el punt més alt del fornix cerebral. A la zona anterior (anterior), el corpus es divideix en les dues columnes, que es troben simètricament situades als costats dret i esquerre. L’anatomia també els coneix com a pilars del fornix. Als hemisferis dret i esquerre del cervell, tenen la mateixa estructura i es poden dividir en dues parts. El pars tecta es troba sota una capa de teixit que prové del hipotàlem, mentre que el pars libera és adjacent al foramen interventriculare. Això connecta el ventricle lateral amb el 3r ventricle cerebral, que també travessa la pars libera. A la part posterior (posterior), el corpus del fornix cerebral també es divideix en parts dreta i esquerra, és a dir, la crura fornicis o membre del fornix. La seva curvatura els doblega simultàniament cap avall i cap a l'exterior, allunyats de l'eix longitudinal del cervell. La crura representa la secció més llarga del fornix cerebral. S’estenen entre la crura els filaments de la commissura fornicis, que correspon a la comissura de l’hipocamp. El lligament també es coneix com taenia.
Funció i tasques
Hi ha poques dades disponibles sobre la funció precisa del fornix cerebral. Fins ara, la majoria dels coneixements provenen d’observacions clíniques. A partir d’aquestes, es pot concloure que el fornix cerebral s’associa memòria funcions. Les seves funcions semblen relacionar-se principalment amb la memòria a llarg termini, ja que les persones amb fornix cerebral tallat tenen dificultats per recordar els esdeveniments en detall. La connexió anatòmica de l’estructura cerebral corba també s’adapta a aquesta observació. El fornix cerebri s’origina a l’hipocamp, que és important tant per a la memòria a llarg termini com per a la memòria a curt termini. A més, participa en l’enllaç de diversos continguts de memòria, així com en l’orientació espacial. Les fibres del fornix cerebral sorgeixen de la part de la via olfactiva corticofugal formada pels uncus i el pes hipocampi. Com a via de projecció, el fornix cerebral transmet senyals nerviosos al cos mamil·lar. Igual que l’hipocamp i el fornix cerebri, el cos mamil·lar forma part del sistema límbic, les funcions del qual inclouen no només funcions de memòria, sinó també processos emocionals, impuls i tasques autònomes. Les fibres del fornix que atrauen el cos mamil·lar són les fibres postcomissurals (després de la comissura). En canvi, altres fibres, les fibres precomissurals, s’estenen fins al nucli septal i el nucli accumbens.
Malalties
Els danys que afecten només el fornix cerebral però que no tenen altres estructures cerebrals són rars, però, en el transcurs d’una operació neurocirúrgica, es pot produir una lesió de la via de projecció. Per exemple, el cos es talla transversalment, cosa que la medicina anomena transecció. Aquestes lesions al fornix cerebral es poden produir, per exemple, durant l’eliminació d’un tumor. Com a resultat, normalment es produeixen problemes de memòria relacionats amb la memòria a llarg termini. A les persones afectades els costa recordar records d’esdeveniments ocorreguts abans del dany. Els records detallats, en particular, resulten ser un problema. No obstant això, el deteriorament de la memòria sovint no representa complet amnèsia, i altres funcions de memòria no estan necessàriament afectades. En un estudi d’un cas únic, Calabrese i els seus col·legues també van assenyalar el 1995 les conseqüències d’una lesió en ambdues columnes fornícules en un pacient adolescent. En aquest cas, van poder observar anterògrads amnèsia però no amnèsia retrògrada. Anterògrad amnèsia es caracteritza per la incapacitat o limitació de les persones afectades per recordar nous records. Al mateix temps, altres habilitats cognitives (intel·ligència, atenció i concentració) no va mostrar cap anomalia. El rendiment de la memòria a curt termini tampoc no es va veure afectat en aquest cas. Es pot deduir que la naturalesa de les queixes associades al fornix cerebri depèn, entre altres coses, de la ubicació del dany.
