Punció pleural: definició, motius, procediment i riscos

Què és una punció pleural?

Durant una punció pleural, s'insereix una agulla buida fina a la cavitat pleural per eliminar el líquid acumulat (vessament pleural). La cavitat pleural és l'espai estret entre les dues làmines pleurals: la pleura visceral, que es troba directament sobre els pulmons, i la pleura parietal, que es troba a les costelles de la paret toràcica.

Un vessament pleural també es coneix col·loquialment com "aigua als pulmons", encara que s'ha acumulat líquid al voltant dels pulmons (i no als pulmons).

Quan es realitza una punció pleural?

Es realitza una punció pleural quan hi ha un vessament pleural. Aquesta acumulació de líquid entre les dues làmines pleurals pot tenir diverses causes, per exemple

  • Inflamació (p. ex., pleuresia, pneumònia, tuberculosi): pot provocar que es formi un vessament amb diversos litres de líquid a la cavitat pleural, provocant una forta respiració.
  • Tumors: pot tractar-se d'un tumor primari que s'ha desenvolupat directament a l'àrea pulmonar o a les proximitats immediates (per exemple, càncer de pulmó, càncer de pleural), o metàstasis de tumors primaris més distants (per exemple, càncer de còlon, càncer de pròstata).
  • Insuficiència hepàtica (insuficiència hepàtica): també pot provocar vessament pleural, que requereix una punció pleural.
  • Malaltia renal: de vegades, per exemple, la debilitat renal (insuficiència renal) és el desencadenant d'una acumulació de líquid a la cavitat pleural.
  • Lesions a la zona del pit (com fractures de costelles): poden provocar un vessament pleural sanguinolenta (hematotòrax). Si la lesió va acompanyada d'una ruptura del vas limfàtic més gran del cos (conducte toràcic) a la zona del pit, el resultat és un vessament pleural que conté limfa (quilotòrax).

La punció pleural es pot realitzar per motius terapèutics si el vessament pleural és tan gran que està desplaçant els pulmons i provocant dificultats respiratòries al pacient. El líquid acumulat es pot eliminar mitjançant la punxada.

De vegades també es realitza una punció pleural per alleujar la pressió d'urgència en el cas d'un pneumotòrax, és a dir, quan l'aire ha entrat a la cavitat pleural, provocant la pèrdua de pressió negativa. Això pot passar, per exemple, en el cas de lesions a la zona del tòrax (punyalades o per arma de foc, fractures de costelles, etc.) o de diverses malalties (com la MPOC).

Què es fa durant una punció pleural?

Abans de la punció pleural, el metge verifica el vessament pleural mitjançant ecografia per estimar la quantitat aproximada i el possible lloc de punció. Una mostra de sang proporciona informació sobre si el pacient pateix un trastorn de la coagulació; això podria provocar complicacions com ara un sagnat greu durant la punció.

Per garantir que l'efusió s'acumula completament a la zona del diafragma i així facilitar-ne l'extirpació, el pacient normalment s'asseu durant la punció pleural, amb la part superior del cos lleugerament inclinada cap endavant i recolzada pels braços. Tanmateix, si els moviments del pacient estan restringits, també es pot fer una punció pleural amb el pacient estirat. En general, el metge tria el lloc de punció més profund possible per tal de poder aspirar el màxim de líquid possible.

El metge primer desinfecta el lloc de la punció, l'embolica amb un drap estèril i injecta un anestèsic local perquè no se senti dolor durant la punció. L'anestèsia general no és necessària; tanmateix, als pacients ansiosos se'ls pot donar medicació per calmar-los.

Al cap d'uns quants centímetres, l'agulla es troba a la cavitat pleural: ara es pot aspirar el líquid amb una xeringa. Aleshores, el metge retira la xeringa. Aleshores, la ferida petita es tanca sola i es cobreix amb un guix.

Quins són els riscos d'una punció pleural?

En casos rars, es poden produir les següents complicacions durant una punció pleural:

  • Sagnat al lloc de la punció (especialment en el cas de trastorns de la coagulació no reconeguts)
  • infeccions
  • Lesions a òrgans o estructures de teixits veïnes (com ara pulmons, diafragma, fetge, melsa)
  • Edema pulmonar i possiblement un nou vessament pleural (si el vessament s'aspira massa ràpidament, provocant pressió negativa a la cavitat pleural)

Què he de tenir en compte després d'una punció pleural?

Després d'una punció pleural, s'ha de vigilar el dolor i el possible sagnat postoperatori a la zona del lloc de la punció. Si torneu a experimentar dificultat per respirar o dolor intens, heu d'informar immediatament al vostre metge. Les alteracions sensorials i el formigueig a la zona de les costelles després d'una punció pleural també s'han de tenir en compte com a senyal d'alerta.