Càpsula esquinçada al polze

Què és una llàgrima càpsula al polze?

El articulacions que connecten els elements ossis individuals del polze estan envoltats cadascun per una càpsula de teixit connectiu, que l'estabilitza i permet moviments suaus. Un impacte violent pot provocar una ruptura de la càpsula al polze. Les conseqüències són dolor i mobilitat limitada.

Com a regla general, el tractament es fa principalment estalviant i recolzant el polze. Només en determinades circumstàncies és necessària una intervenció quirúrgica. En la majoria dels casos, una càpsula esquinçada al polze es cura sense danys consegüents. De vegades, però, es manté una limitació a llarg termini de la funció de la mà.

tractament

El tractament immediat després d’una ruptura de la càpsula al polze consisteix en immobilitzar la mà i refredar-la (per exemple, amb un paquet de gel embolicat amb una tovallola de cuina). A continuació, s’ha de consultar un metge el més aviat possible per determinar el curs posterior del tractament en funció dels resultats i del diagnòstic. En la majoria dels casos, no es requereix cap tractament especial i la càpsula esquinçada del polze ha de curar-se estalviant-la i immobilitzant-la durant les properes setmanes.

Si cal, el metge li prescriu una fèrula especial o cinta adhesiva de l’articulació afectada. Només en uns quants casos l’abast de la lesió requereix un tractament especial directe:

• Si el polze està descol·locat, s’ha de tornar a col·locar el més aviat possible.
• En el cas d’una lesió a les parts òssies o a la visió, el tractament quirúrgic sol ser inevitable per reparar els danys causats.
• Totes les formes de trencament de la càpsula del polze pot anar acompanyat de la ingesta temporal d’un analgèsic antiinflamatori.

En cas de trencament de la càpsula al polze, la gravació professional pot ajudar a estabilitzar i distribuir millor la força sobre els ferits dit. Per aconseguir l’efecte desitjat, cal un coneixement precís de les funcions d’anatomia i moviment del polze, així com l’experiència.

Per tant, la gravació només hauria de ser realitzada per una persona capacitada. Tot i que hi ha nombroses instruccions a Internet per a l'auto-gravació, es recomana visitar un metge en cas de trencament de la càpsula. El metge ha d’excloure, entre altres coses, si hi ha una lesió que s’hagi de tractar mitjançant cirurgia.

A més, la gravació és en molts casos una bona, però no sempre la forma d’immobilització més adequada. La mobilitat del polze està relativament poc restringida. En alguns casos, per tant, és més probable que es requereixi la prescripció d’una fèrula o d’una ortesi, cosa que proporciona al polze més estabilitat.

En alguns casos, el metge li prescriu una fèrula en cas de trencament de la càpsula del polze. Una forma especial de fèrula és l’anomenada fèrula Quengel, que exerceix pressió sobre l’articulació mitjançant corretges de filferro de molla i, per tant, contraresta la mobilitat restringida. D’aquesta manera s’evita un enduriment permanent de l’articulació afectada.

En el cas de trencar-se la càpsula del polze amb una alta inestabilitat, una fèrula rígida també pot proporcionar temporalment una immobilització completa. Per tant, aquestes fèrules s’utilitzen sovint fins i tot després d’una intervenció quirúrgica. Un embenat és una opció de tractament per a la immobilització en cas de trencament de la càpsula del polze.

A diferència d'una fèrula, la mobilitat és menys restringida, de manera que es pot considerar un embenat per a lesions menys greus mantenint l'estabilitat a l'articulació. Normalment és una funda semblant a una mitja feta d’un material elàstic que s’adapta bé al polze. A més, també es pot aplicar un embenat amb embolcalls elàstics, per la qual cosa la tensió ha de ser prou forta per garantir l’estabilitat, però l’embenat tampoc no ha de ser massa ajustat.