A continuació es detallen les malalties o complicacions més importants a les quals pot contribuir el dèficit d’atenció / hiperactivitat (TDAH):
Trastorns endocrins, nutricionals i metabòlics (E00-E90).
- Obesitat (obesitat)
Sistema musculoesquelètic i teixit connectiu (M00-M99).
- osteoporosi (pèrdua òssia): un 5-10% va disminuir el màxim màxim de minerals ossis Densitat (DMO) en nens i adolescents tractats amb estimulants (amfetamina, dextroamfetamina, lisdexamfetamina, metilfenidat, levoamfetamina) durant el creixement.
Psique - Sistema nerviós (F00-F99; G00-G99).
- TDAH, persistent: en el 40-80% dels nens afectats, encara es pot detectar un trastorn a l'edat adulta.
- Trastorns afectius (trastorn bipolar; depressió).
- Agressió
- Trastorns d'ansietat
- Comportament antisocial
- Deteriorament del desenvolupament de rols socials
- Delinqüència
- Depressió (alta coincidència / sincronització d’esdeveniments en adults majors).
- Abús de substàncies/dependència de drogues (persones diagnosticades de TDAH a l'edat adulta).
- Insomni (trastorn del son) durant la medicació estimulant: empitjorament de la qualitat del son i escurçament de la durada del son
- Trastorns de conducta opositius
- Comportament arriscat
- Canvis d'humor
- Trastorns del comportament social
- Trastorn addictiu
- Dependència del tabac; la proporció de fumadors entre els pacients joves amb TDAH és dues o tres vegades superior a la dels altres companys
Símptomes i troballes clíniques i de laboratori anormals no classificades en cap altre lloc (R00-R99)
- Restrenyiment/ restrenyiment (nens amb TDAH: 4.1% vs 1.5%).
- Fecal incontinència/ incapacitat per retenir els moviments intestinals (nens amb TDAH: 0.9% versus 0.7%)
- Suïcidisme (risc de suïcidi) en el "trastorn per dèficit d'atenció" (amb o sense hiperactivitat).
Lesions, intoxicacions i altres conseqüències de causes externes (S00-T98).
- Lesió cerebral traumàtica (TBI), lleu.
- Accidents
- Augment de la mortalitat (taxa de mortalitat; augment del 3% en comparació amb el grup control); les nenes es veien afectades més sovint que els nois; com més tard es fes el diagnòstic, més alta era la taxa de mortalitat