Sinònims
Substància activa: amiodarona
introducció
Segons Vaughan-Williams, Cordarex® pertany al grup de la classe III antiarrítmica (potassi bloquejadors de canals) i s’utilitza per a arítmia cardíaca. L'acció elèctrica del cor es genera al fitxer node sinusal (situat a les aurícules) per l'obertura i el tancament de certs canals de les cèl·lules del cor (cor) per als ions sodi, potassi i calci en determinats moments. En primer lloc, el sodi els canals s’obren i la cèl·lula es despolaritza.
Després se segueix una afluència de calci (fase d’altiplà). A continuació, a potassi el corrent exterior provoca una regressió de l’excitació elèctrica (repolarització). Després de la regressió completa, la cèl·lula es pot tornar a excitar. Durant la reversió de l'excitació, les cèl·lules no són excitables o són més difícils d'excitar durant algun temps (fase refractària absoluta i relativa). L’ingredient actiu amiodarona contingut en Cordarex® bloqueja principalment els canals de potassi cor les cèl · lules.
Mode de funcionament
El lloc principal d’acció de Cordarex® són les cèl·lules de les aurícules, que s’encarreguen de la formació i transmissió de l’activitat elèctrica. Inhibint el corrent exterior de potassi, la regressió de l’excitació es retarda. Una nova excitació només pot començar més tard (fase refractària ampliada).
A més dels canals de potassi, sodi i calci els canals també estan bloquejats. Això vol dir que també es necessita més temps perquè es desenvolupi una nova excitació (despolarització més lenta). El resultat és un més lent cor taxa. A més, la transmissió d 'activitat elèctrica (al Node AV) es redueix.
Sol·licitud
Cordarex® és un medicament molt eficaç. S'utilitza quan altres antiarítmics (trastorns del ritme cardíac medimant) ja no són efectius o es poden administrar. S’utilitza per tractar les arítmies ventriculars greus (disrítmies ventriculars) i les alteracions del ritme circadià. El seu ús és cada vegada més important en la resistència a la teràpia aleteig auricular or fibril · lació auricular. Amb restriccions, el medicament també es pot utilitzar en casos d’insuficiència cardíaca.
Farmacocinètica
Cordarex s’administra generalment com a comprimit. En alguns casos, però, es pot indicar l’administració per infusió. Com que és relativament poc soluble en aigua, s’uneix a proteïnes al sang per on es transporta.
Amiodarona s’acumula a les cèl·lules. Per aquest motiu, la seva taxa de degradació és molt llarga (vida mitjana d’eliminació de fins a 100 dies). Tot i l’alta eficàcia de la substància activa amiodarona, el medicament només s’ha d’utilitzar si falten altres opcions de teràpia a causa dels efectes secundaris relativament freqüents i greus, especialment durant la teràpia prolongada.
La teràpia comença amb dosis elevades (600 - 1000 mg al dia) durant vuit a deu dies. A continuació, es fa una dosi de manteniment de 100 a 200 mg al dia. Després de cinc dies, s’insereix un descans de dos dies.
En la teràpia aguda, també es pot iniciar una teràpia per infusió. Els controls ECG constants són obligatoris. L’amiodarona (Cordarex) pot interactuar amb els greixos (fosfolípids) i formar complexos.
Aquests es dipositen, per exemple, al còrnia de l’ull i reduir la visió. Sovint es troben altres dipòsits als pulmons (fibrosi pulmonar) o fetge (fibrosi hepàtica). Vàlvules cardíaques també es pot veure afectat.
La pell pot reaccionar amb una major sensibilitat a la llum. Abans de començar i durant la teràpia, la funció del glàndula tiroide s’ha de revisar a fons. El iode els àtoms continguts en Cordarex® o el principi actiu amiodarona poden provocar disfuncions tiroïdals. S’observen funcions sub i excessives. També cal tenir en compte que tots els fàrmacs antiarítmics poden desencadenar-se arítmia cardíaca (proarritmogènic).
