Diagnòstic
El diagnòstic de hiperlipidèmia es fa prenent un sang mostra. Els pacients haurien de ser-ho el dejuni durant 12 hores abans de prendre el sang mostra per tal de no falsificar els valors dels lípids sanguinis mitjançant els aliments ingerits. El metge de família realitza un cribratge a partir dels 35 anys.
La projecció inclou la determinació del total colesterol i HDL colesterol. També es realitza un cribratge periòdic en pacients amb factors de risc d’aterosclerosi, per exemple diabètics. La determinació d'un estat lipídic complet va més enllà del cribratge normal: a més de HDL colesterol i el colesterol total, els greixos neutres del sang també estan determinats.
La quantitat de LDL colesterol es pot calcular a partir d’aquests valors. El quocient de colesterol total /HDL a continuació, es calcula el colesterol: els valors inferiors a 4 indiquen un risc baix d’aterosclerosi, els valors entre 4 i 4.5 estan dins del rang normal. Els valors superiors a 4.5 indiquen un major risc d’aterosclerosi. Es diu que es produeix hipertrigliceridèmia (augment de greixos neutres a la sang) a nivells superiors a 150 mg / dl (1.7 mmol / l).
Hipercolesterolèmia (augment dels nivells de colesterol) es defineix per nivells de colesterol superiors a 200 mg / dl (5.2 mmol / l). Si es vol obtenir més informació sobre la del pacient hiperlipidèmia, es pot realitzar una electroforesi (examen de la sang en un camp elèctric). En aquest procediment, es divideixen els diferents greixos de la sang.
If hiperlipidèmia se sospita que és hereditari, es poden realitzar proves genètiques. Les hiperlipidèmies es classifiquen clínicament o per electroforesi segons Frederickson. La classificació clínica es basa en el tipus elevat de greix respectiu.
Es distingeix entre hipercolesterolèmia, hipertrigliceridèmia, hiperlipidèmia combinada i trastorns de les lipoproteïnes. La classificació segons Frederickson es basa en les lipoproteïnes implicades (partícules de proteïnes que transporten greixos a la sang), que es poden identificar mitjançant electroforesi. Les lipoproteïnes difereixen en composició i funció dels greixos neutres i del colesterol.
Segons Frederickson, es distingeixen 5 tipus (tipus I, tipus IIA, tipus IIB, tipus III i tipus IV):
- Tipus I: En el tipus I segons Frederickson, hi ha un augment significatiu de greixos neutres a la sang, a més s’incrementen els quilomicrons. Els quilomicrons transporten el greix absorbit amb els aliments des de l’intestí a través de la limfa al torrent sanguini. Aquí els greixos neutres es divideixen i després s’absorbeixen en cèl·lules grasses i musculars.
Segons Frederickson, el tipus I és molt rar.
- Tipus IIA: en el tipus IIA, els nivells de colesterol total són elevats. El LDL les lipoproteïnes estan especialment implicades aquí. LDL les lipoproteïnes transporten el colesterol des del fetge a les altres parts del cos, on és absorbit per les cèl·lules pels receptors LDL.
El colesterol s’incorpora a les parets cel·lulars i serveix de base bilis àcid o esteroide les hormones. Les lipoproteïnes LDL elevades representen un factor de risc significatiu per a l’aterosclerosi. Aproximadament el 10% de tots els pacients amb hiperlipidèmia tenen tipus IIA segons Frederickson.
- Tipus IIB: en el tipus IIB, tant el colesterol total com els greixos neutres estan elevats.
Les lipoproteïnes implicades són la lipoproteïna LDL (transporta principalment colesterol) i la lipoproteïna VLDL. La lipoproteïna VLDL transporta principalment greixos neutres produïts al fetge des del fetge fins a les cèl·lules grasses i musculars del cos. Els augments de VLDL (així com els de LDL) són un factor de risc per a l’aterosclerosi.
Segons Frederickson, el tipus IIB comprèn aproximadament el 15% de totes les hiperlipidèmies.
- Tipus III: el tipus III descriu un augment del colesterol total i dels greixos neutres. Les lipoproteïnes implicades són els anomenats restes de VLDL o lipoproteïnes IDL. Són productes de degradació de les lipoproteïnes VLDL i, si augmenten, també són un factor de risc d’aterosclerosi.
Aproximadament el 5% dels pacients amb hiperlipidèmia tenen tipus III segons Frederickson.
- Tipus IV: aquest tipus és el més comú amb un 70%. En el tipus IV, els greixos neutres estan elevats i hi intervenen lipoproteïnes VLDL (que transporten principalment greixos neutres), que són un factor de risc d’aterosclerosi.
La ICD-10, el sistema de classificació diagnòstica actualment vàlid de l’OMS, classifica les diferents formes d’hiperlipidèmia segons els components elevats respectius. Diferents codis resumeixen diferents quadres clínics en un diagnòstic: E78.
0 descriu un augment de colesterol pur, E78. 1 una hipertrigliceridèmia pura (augment de greixos neutres). E78.
2 descriu formes mixtes, E78. 3 un augment dels quilomicrons. Els quilomicrons consisteixen principalment en greixos neutres i transporten els greixos que es prenen amb els aliments des de l’intestí a través del limfa al torrent sanguini.
E78. 4 i E78. 5 descriuen una altra hiperlipidèmia o no especificada.
E78. 6 descriu deficiències de diverses lipoproteïnes, E78. 8 i E78. 9 descriuen un trastorn diferent o no especificat del metabolisme de les lipoproteïnes.
