Antiarítmics de classe IV: bloquejador de canals de calci | Medicaments per a alteracions del ritme cardíac

Antiarítmics de classe IV: bloquejador de canals de calci

Aquesta classe d 'antiarítmics (medicaments per a arítmia cardíaca) són substàncies que es bloquegen calci canals (canals tipus L lents, que depenen de la tensió). Això fa que sigui més difícil provocar l'excitació en el si i Node AV i transferir l'excitació. Depenen de l'ús i bloquegen els canals només si estan oberts o inactius. S’utilitzen per a alteracions del ritme originades a l’aurícula (supraventricular taquicàrdia). En són exemples verapamil, galopamil i diltiazem.

Altres punts d'atac dels antiarritmics

  • Estimulació de la part parasimpàtica de l’autonòmic sistema nerviós: Les substàncies digoxina i digitoxina s’utilitzen. Es tracta dels anomenats glucòsids cardíacs. L'efecte es demostra mitjançant l'estimulació dels nuclis del nervi vag, el principal efector del parasimpàtic sistema nerviós, els nuclis dels quals es troben a la cervell.

    Atès que el nervi parasimpàtic a la cor només actua a la zona de les aurícules, el seu ús s’explica per les arítmies cardíaques (medicaments per a les arítmies cardíaques) emanades de les aurícules (supraventriculars) taquicàrdia, fibril · lació auricular). Els glucòsids cardíacs no s’han d’administrar per a trastorns que emanen dels ventricles (arítmies ventriculars), ja que poden desencadenar la fibril·lació ventricular.

  • Estimulació del receptor d’adenosina: s’obre específicament potassi canals situats al node sinusal. La cel·la roman inexcitable durant més temps.

    A més, calci els canals estan bloquejats, cosa que influeix en la transmissió del Node AV. La substància és adequada per a trastorns convulsius originats a l’aurícula (supraventricular paroxística) taquicàrdia). La substància no s’ha d’administrar durant un Bloc AV.

  • Magnesi inhibeix la transmissió d’excitació en dosis elevades.
  • Bloqueig de canals HCN: les cel·les del node sinusal tenen un canal addicional que permet els ions potassi i sodi passar-hi. L’inhibidor ivabradina s’utilitza quan no es poden administrar beta-bloquejants en pacients amb angina pectoral.

Efectes secundaris

Els efectes secundaris inclouen agitació, ansietat, perill de taquiarítmies.