Tots dos arbres són originaris d'Amèrica Central i del Sud: el balsam de tolu arbre de la ciutat de Tolu a Colòmbia i el Bàlsam del Perú arbre principalment de San Salvador, així com de Guatemala, Mèxic i Costa Rica. Algunes cultures existeixen a Jamaica i Sri Lanka. El nom es basa en el fet que les exportacions solien passar pel Perú; tanmateix, l'arbre no créixer al mateix Perú.
El bàlsam del Perú com a medicament
La droga Bàlsam del Perú, és la resina tova de l'arbre. El bàlsam peruà és un líquid fosc i aromàtic que s’extreu de les tiges inflades.
Característiques del bàlsam del Perú
El Bàlsam del Perú és un arbre de fulla perenne de fins a 19 m d'alçada, amb una corona ovoide i escorça llisa amb molts porus de suro. Les fulles majoritàriament no aparellades solen ser pinnades i estan cobertes de glàndules. L’arbre té flors blanques, formades per grups, i beines de llavors de color marró clar.
Hi ha dues variacions de l'arbre, la primera (Myroxylon balsamum var. Pereirae) produeix bàlsam del Perú, la segona (Myroxylon balsamum var. Balsamum) produeix Bàlsam de Tolu.
Extracció de bàlsam del Perú
El bàlsam del Perú és un líquid viscós i marró fosc que no dibuixa fils i no és enganxós. Estès en una fina capa, el color és més aviat marró groguenc.
Per obtenir el bàlsam, els arbres d’uns 10 anys es treuen de l’escorça peça a peça cap al final de la temporada de pluges i les zones exposades es posen a foc durant uns minuts. Al cap d’uns dies, aquest estímul de la ferida condueix a l’aparició del bàlsam, que és absorbit pels draps aplicats. Aquest procediment es repeteix al cap d’uns dies.
Finalment, bullint i estrenyent els draps i separant-los del aigua, s’obté el bàlsam. Quan l’arbre s’ha recuperat durant uns quants anys, se’n pot tornar a obtenir bàlsam.
És així com fa olor i sabor el bàlsam del Perú.
El olor del bàlsam del Perú recorda la vainilla. El sabor del bàlsam és ratllat i una mica amarg.
