africà urpa del diable és originari de les regions del Kalahari del sud d’Àfrica (Sud-àfrica i Namíbia). S’han iniciat cultius experimentals, però el producte comercial encara s’importa gairebé exclusivament de col·leccions silvestres.
Medicinalment s’utilitzen les arrels secundàries de la planta assecades i tallades (Harpagophyti radix).
Arpa del diable: característiques de la planta.
L'arpa del diable és una planta perenne, postrada, amb brots de fins a 1.5 m de longitud que s'estén al terra. La planta té una arrel primària gruixuda i diverses arrels secundàries tuberoses.
Les fulles són de color gris verdós i de forma irregular i lobulades urpa del diable porta grans flors de l’embut de color groc o morat a les aixelles de les fulles. Els fruits llenyosos tenen una mida de fins a 15 cm i s’assemblen a una urpa amb les protuberàncies enganxades que sobresurten per tots els costats (d’aquí el seu nom).
L’arrel de les urpes del diable com a medicament.
El medicament, encara sense tallar, consisteix en les arrels secundàries que pesen fins a 500 g, envoltades per una capa de color marró groguenc. Tot el medicament es talla a rodanxes i s’asseca immediatament després de la collita. Les superfícies tallades són llises i de gris clar a blanquinós.
In medicina herbari, la gent sol utilitzar l’arrel tallada en trossos molt petits o finament en pols.
A què fa olor i gust l’arpa del diable?
L'arpa del diable africà o la seva arrel no difonen una olor particularment característica. El sabor de l’arrel és molt amarga.
