Ginecomastia (sinònims: hiperplàsia de la glàndula mamària masculina; glàndula mamària masculina hipertròfia; Hipertròfia mamària relacionada amb la pubertat massiva; Hipertròfia mamària de la pubertat; Hipertròfia de la glàndula mamària senil; Hipertròfia mamària senil; Desenvolupament excessiu de la glàndula mamària masculina; Desenvolupament excessiu del mamífer masculí; ICD-10-GM N62: La hipertròfia de la glàndula mamària es refereix a un augment palpable, unilateral o bilateral (unilateral o bilateral), i en alguns casos dolorós, de la glàndula mamària masculina. És una proliferació benigna (benigna) del teixit glandular.
Es distingeix entre "veritable" i pseudo-ginecomàstia:
- Veritable ginecomàstia - generalment bilateral hipertròfia de la glàndula mamària.
- Pseudo-ginecomàstia (lipomàstia): causada pel creixement gras (unilateral) o obesitat (obesitat) (bilateral).
- Lipo-ginecomàstia com a tipus mixt
La ginecomàstia és causada per una acció excessiva d’estrògens otestosterona desequilibri.
La ginecomàstia fisiològica es produeix en aproximadament el 90% dels nadons masculins (ginecomàstia neonatal) i en aproximadament el 40-70% de tots els nens a la pubertat (ginecomàstia puberal). La ginecomàstia puberal es produeix aproximadament en un 60% amb una freqüència màxima als 14 anys aproximadament. Les dues formes de ginecomàstia fisiològica són reversibles (= ginecomàstia reversible). La ginecomàstia puberal sol regressar espontàniament en un període de 2 a 3 anys (<5% persisteix).
La ginecomàstia idiopàtica està present en aproximadament el 50% de la ginecomàstia patològica.
Pic de freqüència: la ginecomàstia es fa cada vegada més freqüent amb l’edat i l’edat índex de massa corporal (IMC).
La prevalença (incidència de la malaltia) és del 30-60% de la població masculina adulta amb un pic d'edat a senilitat (vellesa). Fins al 90% dels nadons masculins desenvolupen ginecomàstia reversible. A la pubertat, la prevalença és del 40-70%.
Curs i pronòstic: la ginecomàstia pot ser fisiològica en diferents fases de la vida: en lactants, en pubertat, en senilitat (vellesa) o signe d’un canvi patològic (patològic) (= ginecomàstia patològica). Teràpia està relacionada amb la causa i ha de tenir en compte el malestar psicològic del pacient causat per l’aspecte femení.
