Síndrome metabòlica (MetS) (sinònims: insulina síndrome de resistència (IRS); síndrome metabòlica; Síndrome de Reavan; síndrome X o quartet fatal; síndrome d’afluència; ICD-10-GM E88.9: trastorn metabòlic sense especificar; no hi ha una CIE-10 vàlida globalment) fa referència a la presència conjunta dels criteris següents, segons Grundy:
- Abdominal obesitat - excés de pes amb augment de la circumferència de la cintura (≥ 94 cm en homes; ≥ 80 cm en dones) (= obesitat central; obesitat visceral).
- Hiperglucèmia (elevat el dejuni sang glucosa nivells) - ≥ 100 mg / dl o ≥ 5.6 mmol / L
- Dislipoproteinèmia (relació deteriorada de fraccions de lipoproteïnes a sang sèrum).
- Hipertrigliceridèmia (VLDL triglicèrids) - elevat sang nivells de lípids (≥ 150 mg / dl).
- Total elevat i LDL colesterol.
- Sota HDL colesterol - l'anomenat "colesterol bo" (<40 mg / dl en homes; <50 mg / dl en dones).
- Hipertensió - hipertensió amb valors> 130/85 mmHg.
Si s'apliquen tres d'aquests cinc criteris, a síndrome metabòlica està present.
Per ajudar els pediatres a avaluar el risc de síndrome metabòlica en nens de 3 a 10 anys, hi ha disponible una eina en línia.
A més dels criteris anteriors, també es produeixen els canvis següents:
- Hiperuricèmia - augmentat àcid úric nivells a la sang.
- Signes lleus d’inflamació a la sang (com ara una proteïna reactiva C-CR lleugerament elevada).
- Hipercoagulopatia: augment de la coagulabilitat de la sang.
- Disfunció endotelial: canvis a les parets internes dels vasos, que poden provocar la formació d’aterosclerosi (arteriosclerosi, enduriment de les artèries)
Els factors de manifestació crucials de la síndrome metabòlica són l’alimentació excessiva i obesitat.
Relació de sexes: homes a dones: 1: 0.9.
Pic de freqüència: la freqüència de la síndrome metabòlica depèn molt de l’augment de l’edat i del pes corporal.
La prevalença (incidència de malalties) oscil·la entre el 17.7-21.1% en dones i el 21.4-22.7% en homes (a Alemanya) en pràctiques d’atenció primària. A Alemanya, la prevalença s’estima en un 9%.
Curs i pronòstic: les malalties parcials actuals de la síndrome metabòlica s’han de tractar independentment. No obstant això, el curs de la malaltia depèn en gran mesura de la manera com el pacient elimini o minimitzi la persona factors de risc (obesitat; comportament dietètic deficient; manca d’activitat física adequada) associada a la síndrome metabòlica. Els individus afectats són tres vegades més propensos a desenvolupar complicacions cardiovasculars com l’infart de miocardi (cor atac) o apoplexia (carrera).
