In resistència els esports, l’entrenament a l’altitud s’ha consolidat de manera poc reflexiva com un mètode d’entrenament assenyat per millorar el rendiment. Endurance Els corredors de les terres altes de Kenya i Etiòpia són els principals responsables de combinar l'entrenament en altitud amb el rendiment atlètic. Tanmateix, l’entrenament en altitud es diferencia inicialment en una preparació de competició per a competicions a més altitud o per a competicions en zones més altes.
L’entrenament en altitud és un element indispensable per a la preparació de les competicions en altituds més altes. Els períodes d’aclimatació duren fins a 3 setmanes. A causa de les condicions negatives (baixa pressió d’aire), les condicions d’entrenament són molt pitjors.
Per tant, la intensitat i la durada de l’entrenament són menors. A l’àrea del curt termini resistència (sprint), no hi ha factors que redueixin el rendiment a altituds mitjanes. Els atletes poden començar sense massa preparació.
L’ús de l’entrenament en altitud per millorar el rendiment en competicions sempre es discuteix controvertit en ciències de l’esport. L'èxit de nombrosos atletes de resistència de les terres altes en els darrers anys i dècades suggereix que hi ha una connexió entre mantenir-se en altitud i millorar el rendiment. Hi ha estudis que han demostrat que els esportistes de resistència que entrenen en altitud tenen un augment de la ingesta màxima d’oxigen.
Els efectes es deuen probablement a l'augment del contingut de mioglobina de la sang i l’augment de l’activitat enzimàtica. Altres estudis no han demostrat cap augment significatiu del rendiment d'un entrenament d'altitud. Aquests autors opinen que, malgrat l'augment de la capacitat d'oxigen de la sang, els efectes que redueixen el rendiment de l'entrenament en altitud superen els efectes.
Aquests efectes negatius són: A partir d'aquesta connexió, en els darrers anys s'ha desenvolupat un mètode de vida alt i baix. Els atletes viuen en cases especials per on circula aire pobre en oxigen. No obstant això, a l’hora de mesurar l’augment del rendiment esportiu, hi ha un problema important, ja que no es pot aclarir exactament si l’increment es deu a l’entrenament a l’altura o a altres factors.
- Augment del volum respiratori minut
- Reducció de la intensitat de l'entrenament
- Reducció de la capacitat tampó de la sang
- Reducció del volum màxim de minuts cardíacs
Durant l'entrenament en altitud, es poden produir diversos perills que sovint es descuiden en la pràctica d'entrenament. Per una banda, hi ha un perill bàsic a les muntanyes. Es distingeix entre els perills objectius i els subjectius.
Entre els perills objectius hi ha els canvis meteorològics. La situació meteorològica pot canviar en pocs minuts; de sobte es poden produir períodes de fred, tempestes, calamarsa, tempesta de vent, etc.
A més, els pendents pronunciats i el terreny solt són perills objectius. Els perills subjectius inclouen equips incorrectes, manca de domini de les tècniques alpines i baixades de rendiment. En cas de símptomes d'esgotament, cal aturar o tornar immediatament.
Les tragèdies recents demostren el perill que tenen esports de resistència a la muntanya en realitat ho són. La intensitat de radiació del sol és moltes vegades més alta en altitud que a les terres baixes. Es distingeix entre tres tipus de danys causats per la radiació solar: a altituds elevades, el perill de la radiació solar hipotèrmia és particularment elevat, especialment durant els canvis meteorològics.
Els vents entrants també admeten aquest efecte sobre la pell mullada. Com a resultat d’una pujada massa ràpida a cotes més altes, l’organisme no es pot aclimatar prou ràpidament. La causa és la manca d’oxigen als teixits del cos.
Els símptomes del mal d’altitud són mals de cap i insomni, Fins nàusea, vòmits, cervell edema amb pèrdua de equilibrar.
- Subministrament de calor per raigs infrarojos (cop de calor)
- L’augment de la radiació UV provoca danys a la pell
- Es pot passar per alt el perill d’enlluernament derivat de la llum solar, escletxes, etc.
