El coaching és una forma de consultoria o acompanyament professional de persones que volen augmentar el seu rendiment en l’entorn professional o privat. Es tracta d’una promoció de la resolució de problemes individuals, així com de la reflexió i la consciència d’un mateix amb l’objectiu d’enfortir la confiança en si mateix i el sentit de la responsabilitat, garantint així en última instància ajuda per a l’autoajuda. Originalment, el terme "coaching" deriva de la paraula anglesa "coach", que significa "carro". La funció d’un carro és transportar persones a una destinació determinada. Això també reflecteix el principi de l’entrenament: es dóna suport a una persona per assolir un objectiu triat individualment de forma ràpida i segura. Des de finals del segle XIX, el terme s’utilitza al món angloamericà principalment en el camp dels esports d’alt rendiment. Els millors esportistes reben el suport complet d'un entrenador, per la qual cosa l'entrenament pur es complementa amb el suport personal i la motivació psicològica, per exemple, durant una competició. Entre els anys setanta i vuitanta, el terme també va aparèixer en el context de la gestió. Cada vegada va guanyar més importància com a mesura de desenvolupament de personal en què un entrenador actua com a consultor i dóna suport especialment a les persones que ocupen llocs de direcció en les seves tasques. Fins avui, s’han diferenciat molts enfocaments d’entrenament diferents, que es diferencien, per exemple, en els grups objectiu (entrenament d’equips i entrenament individual).
Indicacions (àrees d'aplicació)
Des del punt de vista personal, el coaching és una forma de consulta molt individualitzada que s’adapta a les necessitats concretes del coachee (la persona a qui s’assessora). Per tant, la indicació per a l’entrenament depèn en gran mesura de factors personals. No obstant això, també hi ha situacions clàssiques en què una persona vol canviar de comportament o actituds personals i recórrer activament a orientacions de suport:
- Molt sovint, això passa en moments de "crisi" actuals. Es tracta d’una situació problemàtica que sovint comporta canvis dràstics i decisions greus. Això pot tenir lloc a nivell personal i es desencadena, per exemple, per malalties greus, divorci, pèrdues, desastres ambientals, etc. A nivell operatiu, pot ser una reestructuració fonamental, fusions de sistemes o financeres. estrès. En qualsevol cas, una crisi afecta un grup de persones o un individu i pot ser amenaçadora i estressant, a més de desafiant i una oportunitat per al canvi. Com que una crisi representa un moment en què es descarten els antics patrons de comportament i es busquen nous desenvolupaments, és un moment excel·lent per rebre el suport d’un entrenament professional.
- Els reptes menys greus i aguts de l'entorn professional o privat també poden ser una ocasió per a l'entrenament. Aquí, l’entrenador sent el desig de canviar de comportament per fer front millor a determinades situacions i tensions. Poden ser projectes importants, passos professionals decisius o l’ajust a determinats rols familiars que donen l’ocasió a ser assessorats i recolzats per un entrenador.
- A més, els principis i maneres establerts durant molt de temps, on es realitza una necessitat de millora, també són adequats per abolir-los o canviar-los mitjançant l’entrenament. Pot ser el desenvolupament d’habilitats de lideratge o l’adaptació de la comunicació.
Des del punt de vista econòmic, el coaching és una inversió en el capital humà (empleats) d’una empresa i condueix a un rendiment superior de tota l’empresa a través del desenvolupament de personal innovador. Fins i tot sense ocasions específiques, molts directius veuen la necessitat de promoure les seves pròpies competències i les habilitats dels seus empleats. Per tal de millorar la flexibilitat, el treball en equip o la creativitat, sovint es recorre a l’entrenament professional. Mitjançant una cooperació impecable, bones habilitats socials i augment aprenentatge capacitat del personal, finalment s’espera un avantatge competitiu de tota l’empresa.
El procés de
Les converses de coaching tenen lloc en diverses sessions i en un marc de temps limitat. L’entrenador elabora un concepte de coaching fix que explica el seu enfocament, intervencions i mètodes. Per tal d’excloure les manipulacions, aquest concepte s’ha de fer accessible al coachee. La comprensió del concepte general també és un requisit bàsic per obtenir el millor suport possible del coachee.
Procediment
El procés de coaching es pot dividir esquemàticament en seccions:
- Percepció de la necessitat d’entrenar: és crucial per a l’èxit de l’entrenador que el desig o la necessitat s’expressi pel propi entrenador i es basi en una base voluntària. Sense aquest requisit bàsic, qualsevol consulta no tindria sentit.
- Primer coneixement: en el primer contacte entre entrenador i entrenador, primer cal crear una relació de confiança per obtenir una relació de treball positiva. Per a això, es recull per endavant informació sobre aquesta aliança de treball:
- Motiu de la consulta: sobre què es va consultar l’entrenador? Per què aquest entrenador en concret? Què espera el client? Es va ordenar l'entrenament?
- Entrellaçament entre entrenador i entrenador: els dos ja es coneixen? Quina imatge transmet l’entrenador? Hi ha connexions amb els superiors?
- Experiència de consultoria prèvia: és el primer entrenador? Quins temes s'han d'evitar com a "falsos passos"? Quins temes són indispensables?
- Agraïment: és important per al coachee que es reconegui la dificultat de la seva situació inicial. L’entrenador ha d’agrair la seva decisió i el coratge de buscar assessorament.
- Conclusió del contracte: es conclou un contracte entre l'entrenador i l'entrenador sobre la base del primer conegut, que és una mena de consentiment de les dues parts per dur a terme l'entrenament.
- Establiment d’objectius: junts, es fixen els objectius i les seves prioritats. Què s’ha d’aconseguir / prevenir / mantenir? Quins objectius són els més importants? Cal identificar objectius en conflicte, de manera que de moment es pugui prescindir d’un d’ells. A més, s’hauria de determinar prèviament com posteriorment es reconeixerà que s’ha assolit un determinat objectiu. Canviarà un comportament concret? S’incrementarà el rendiment?
- Intervencions / mètodes: els mètodes i les tècniques d’intervenció del coaching són molt diversos i es poden utilitzar segons es desitgi en funció de la necessitat. A continuació es mostra una llista d’alguns exemples de mètodes:
- Escolta activa: per una banda, el coachee té prou temps per explicar la història i, per altra banda, l’entrenador dóna comentaris sobre la conversa, resumint el que s’ha dit i ho reflecteix al coachat. A més, determinat contingut emocional pot ser destacat activament per l’entrenador per conscienciar el client de la seva importància.
- Preguntes: les preguntes específiques són una de les eines més importants del coaching. D’una banda, serveixen per recopilar informació per a l’entrenador, per una altra, per generar informació quan l’entrenador ha de buscar la resposta adequada.
- Històries: per tant, l’entrenador explica històries o anècdotes que serveixen a l’entrenador com a mirall d’autoreconeixement o com a models, per exemple, intents de resolució de problemes.
- "Conferència interna": aquest mètode té l'avantatge en la presa de decisions difícils, on el client es troba en un conflicte intern. Es reprodueix una mena de "conferència" entre les veus / opinions individuals del coachee, de manera que després d'un extens debat, finalment es troba un compromís.
- Anàlisi de la comunicació: es reprodueixen i analitzen les seqüències de comunicació que el coachee ha recordat com a "difícils".
- Anàlisi de conflictes: s’analitzen les confrontacions i se suggereixen patrons de solució per al futur.
- Canvi de suports: els estris de dibuix, argila, blocs de construcció, nines, etc. s’utilitzen per expressar els pensaments del coachee. L’entrenador actua més com a coordinador. La funció interpretativa la pren més aviat el propi client.
- Canvi de rols / joc de rol: es reprodueixen certes situacions, de manera que es poden percebre i analitzar millor. Es poden preparar i practicar enfrontaments futurs.
- Avaluació: l’entrenador reflexiona sobre l’èxit o el fracàs de les seves sessions anteriors. En aquest punt, en particular, es reprèn especialment l'establiment d'objectius anteriors i s'analitza.
- Conclusió: mitjançant l’autoreflexió, l’entrenador pot fer front millor a determinades situacions i se sent capaç de resoldre problemes similars de forma independent en el futur. L'entrenament va assegurar una "ajuda per a l'autoajuda".
