La psicologia mèdica entén la intuïció com a aportacions mentals o pensaments del subconscient que no semblen estar sotmesos a la ment racional. Aquestes idees, intestí els sentiments o els flaixos de pensament no es poden explicar racionalment. Per tant, se suposa avui que les aportacions intuïtives són el llenguatge de la ment subconscient.
Què és la intuïció?
En psicologia mèdica, la intuïció és aportació mental o pensaments de la ment subconscient que no semblen estar sotmesos a la ment racional. La capacitat de permetre i utilitzar la intuïció varia molt entre els individus. A causa de les creences negatives, moltes persones s’han oblidat de pensar intuïtivament escoltar a la intuïció com a llenguatge i expressió de la ment inconscient, per després actuar-hi. La intuïció és, per definició, sempre fins al punt, clara i senzilla. Tampoc hi ha res misteriós, paranormal ni màgic en la intuïció. És cert que el poder del subconscient és enorme, ja que determina no només les funcions de la vida, sinó en part també les accions conscients d’una persona, sense que ell hi pensi més. La intuïció ve com a intestí sentint-se directament des del subconscient, és un impuls directe, l’origen o l’aparició del qual no es pot justificar racionalment, és a dir, amb la ment. Per tant, Albert Einstein també va anomenar intuïció el llenguatge de l’ànima. Des del punt de vista psicològic, sembla beneficiós per al desenvolupament d’una persona escoltar a i confiar en la pròpia intuïció. Però això és exactament el que a la majoria de la gent li costa.
Funció i tasca
Per descomptat, sempre es produeix un impuls intuïtiu a causa de la base de coneixement d’una persona. Però, segons el coneixement mèdic-psicològic actual, és molt més que coneixement experiencial. La intuïció és capaç de compondre totes les fantasies i impressions possibles a una imatge de la realitat en el menor temps. Per tant, escoltar conscientment aquestes intuïcions interiors pot ser molt útil i beneficiós per al desenvolupament d’una persona en el seu camí per la vida. L'arrel del terme "intuïció" és llatí, "intueri" i es pot traduir com "reconèixer", "mirar" o "mirar". La intuïció, per tant, significa, en última instància, autoconeixement sobre la pròpia existència, sobre el potencial de les possibilitats de la pròpia vida. L’avantatge que té una persona d’escoltar la seva pròpia intuïció és principalment que en realitat és una percepció sensorial. Això significa, doncs, que la intuïció es pot percebre a un o més nivells alhora. Les intuïcions intuïtives es poden percebre a través dels cinc sentits, tastant, olorant, sentint, escoltant i veient. La intuïció ofereix així a l’individu la possibilitat d’experimentar i percebre el món exterior i interior més profundament i a un nivell diferent. El conegut psicòleg CGJung també considerava que la intuïció era una funció humana fonamental. En aquell moment, ja estava convençut que la intuïció explora allò desconegut i, sobretot, permet percebre possibilitats que encara no han estat visibles en la vida objectiva d’una persona. Si ara una persona segueix la seva intuïció, pot fer ús d’aquestes inclinacions i desitjos amagats profundament en la seva ànima deixant-los fer-se realitat. Per a CG Jung, la intuïció és una funció cognitiva, de fet una espècie d’òrgan psíquic, que té un enorme potencial per copsar la veritat d’un individu en la seva totalitat. Psicològicament, doncs, la intuïció no prové de parts individuals al conjunt, sinó que capta el tot directament.
Malalties i malalties
En el vocabulari, a causa de la seva importància i omnipresència, existeixen molts sinònims per al concepte psicològic d’intuïció. Sempre que, per exemple, es parla del sisè sentit, d’un dret nas, d'un flaix de pensament, d'una intuïció interior, d'un coratge, de intestí sentiment o instint, en última instància, no es vol dir res més que la intuïció. Aquesta percepció intuïtiva és una capacitat natural i innata de cada ésser humà. De fet, impregna totes les àrees de la vida i, no obstant això, moltes persones no s’atreveixen a fer-ho de manera constant escoltar a la seva intuïció. Per tant, la capacitat d’intuïció es troba sovint enterrada, en guaret. Tanmateix, es pot entrenar eficaçment. Qualsevol entrenament de capacitats intuïtives té com a objectiu la percepció individual dels propis sentiments i impulsos. Hi ha diversos mètodes psicològics disponibles amb aquest propòsit. La ment humana sempre s’aferra a la planificació o control exactes, però els que segueixen la seva intuïció amplien considerablement el seu propi camp d’acció. Perquè la intuïció és la base per a la creativitat i el desenvolupament posterior. Aquells que segueixen el camí de la seva pròpia intuïció notaran que les noves experiències basades en la intuïció deixen una impressió molt positiva sobre el seu propi benestar. Amb l’ajut dels anomenats marcadors somàtics, la retroalimentació positiva del subconscient després de decisions intuïtives pot ser direccional per a un altre camí de la vida. Això significa que la intuïció s’expressa directament en reaccions físicament verificables. Els marcadors somàtics són sempre de naturalesa vegetativa. Com a indicació inicial que algú va pel bon camí, permetent sentiments intuïtius, símptomes vegetatius com mans suades, trempat muscular, un augment cor taxa o augment sang es pot produir pressió. Una excitació interior alegre també es considera una pista inicial positiva d’intuïció. En canvi, la tensió muscular pot ser l’expressió d’una intuïció negativa de la qual alguna cosa està fora equilibrar o fora de funcionament.
