Soroll de les orelles o Tinnitus

Tinnitus: proves diagnòstiques

Diagnòstic de dispositius mèdics opcionals (en funció dels resultats de la història, examen físic, diagnòstic de laboratori i diagnòstic obligatori de dispositius mèdics) per a una aclariment diferencial del diagnòstic. Mesura del reclutament: representació de l’audició objectiva per a diferents sons. Emissions otoacústiques: representació objectiva de la resposta de l’oïda interna a diversos estímuls. ERA (Audiometria de resposta elèctrica) ... Tinnitus: proves diagnòstiques

Tinnitus: teràpia amb micronutrients

Un grup de risc indica la possibilitat que l’afecció es pugui associar amb el risc de deficiència de nutrients vitals. La queixa de tinnitus indica una deficiència vital de nutrients per a: Vitamina B12 Zinc En el marc de la medicina micronutrient (substàncies vitals), les següents substàncies vitals (micronutrients) s’utilitzen per a la teràpia de suport: Zinc La substància vital anterior ... Tinnitus: teràpia amb micronutrients

Tinnitus: teràpia quirúrgica

Stapesplasty de primer ordre (cirurgia de l'orella mitjana amb inserció d'una pròtesi ossicular) - per a trastorns de l'orella mitjana com la pèrdua d'audició. Implantació coclear (implant coclear): pròtesi auditiva per a persones amb pèrdua auditiva severa a profunda (sordesa completa) o fins i tot quan la funció de l'oïda interna ja no és adequada; dispositiu mèdic electrònic que es fa càrrec de ... Tinnitus: teràpia quirúrgica

Tinnitus: prevenció

Per prevenir els tinnitus, s’ha de prestar atenció a la reducció dels factors de risc individuals. Factors de risc conductual Situació psicosocial Estrès psicològic Estrès crònic Altres factors de risc Exposició al soroll crònic incl. soroll recreatiu, per exemple, reproductors de música portàtils (→ pèrdua d’audició). Reducció de la intolerància al soroll a edats primerenques. Factors de prevenció (factors de protecció) Consum elevat de cafeïna (600 mg de cafeïna ≈ ... Tinnitus: prevenció

Tinnitus: símptomes, queixes, signes

Els següents símptomes i queixes poden indicar tinnitus (sonor a les orelles): Patognomònic (característic d’una malaltia). Un brunzit, un xiulet o un so en una o les dues orelles. Senyals d’advertència (banderes vermelles) Pacients de 15 a 40 anys + trastorn conductiu (aparició generalment unilateral) → pensen en: Otosclerosi (malaltia progressiva de les orelles associada a una formació òssia excessiva ... Tinnitus: símptomes, queixes, signes

Tinnitus: causes

Patogènesi (desenvolupament de la malaltia) El tinnitus subjectiu és sovint un símptoma d'una gran varietat de malalties. Els tinnits objectius solen desencadenar-se per canvis vasculars i malformacions vasculars. La patogènesi exacta encara no està clara i es discuteixen diversos models. Segons aquests models, la pertorbació es pot localitzar en totes les seccions de la via auditiva central (auditiva ... Tinnitus: causes

Tinnitus: teràpia

Mesures generals Restricció de nicotina (abstenció del consum de tabac). Consum limitat d’alcohol (homes: màxim 25 g d’alcohol al dia; dones: màxim 12 g d’alcohol al dia). Objectiu de pes normal! Determinació de l’IMC (índex de massa corporal, índex de massa corporal) o composició corporal mitjançant anàlisi d’impedància elèctrica i, si cal, participació en un ... Tinnitus: teràpia

Tinnitus: malalties secundàries

A continuació es detallen les malalties o complicacions més importants que poden causar els tinnits (sonor a les orelles): Causes externes de morbiditat i mortalitat (V01-Y84). Suïcidisme (tendència suïcida) o suïcidi (suïcidi). Suïcidis: la prevalença més elevada de suïcidis (un terç) es va produir al primer any de tinnitus: el 1% tenia pèrdua auditiva addicional, Aproximadament dos terços tenien un "major ... Tinnitus: malalties secundàries

Tinnitus: Classificació

Classificació clínica de la gravetat del tinnitus segons Biesinger et al .: Grau Descripció de la gravetat del tinnitus I ben compensat, sense patiment II Es produeix principalment en silenci i és pertorbador en situacions d’estrès i tensió III Condueix a un deteriorament permanent a l’àmbit privat i professional; es produeixen pertorbacions en els àmbits emocional, cognitiu i físic. IV Condueix a ... Tinnitus: Classificació

Tinnitus: examen

Un examen clínic exhaustiu és la base per seleccionar altres passos diagnòstics: examen físic general, inclosa la pressió arterial, el pols, el pes corporal, l'alçada; a més: Inspecció (visualització) i palpació (palpació) de la glàndula tiroide. Inspecció i proves de mobilitat de la columna vertebral [degut diagnòstic diferencial: síndrome cervical - malalties de la columna cervical]. Auscultació (escolta) del ... Tinnitus: examen

Tinnitus: prova de laboratori

El diagnòstic de tinnitus es fa a partir de la història clínica i l'exploració física. Paràmetres de laboratori de 2n ordre –en funció dels resultats de la història, exploració física, etc.– per a l'aclariment diagnòstic diferencial. Hemograma petit Hemograma diferencial: si se sospita anèmia (anèmia). Paràmetres inflamatoris: CRP (proteïna C reactiva) o... Tinnitus: prova de laboratori

Tinnitus: teràpia farmacològica

Objectiu de la teràpia Millora de la simptomatologia Recomanacions sobre la teràpia No està disponible una teràpia eficaç amb fàrmacs específics del tinnitus per al tinnitus crònic; la Guia Europea del 2018 també arriba a la mateixa conclusió [vegeu les Directrius més avall]. La Guia de pràctica clínica dels tinnits dels Estats Units no recomana antidepressius, anticonvulsivants, ansiolítics o medicaments intratimpànics per al tractament rutinari de pacients amb tinnitus persistent i molest. Cap droga ... Tinnitus: teràpia farmacològica