Hiperinsulinisme

En hiperinsulinisme (sinònims del tesaurus: hiperplàsia de cèl·lules beta dels illots de Langerhans; hiperplàsia de cèl·lules beta; hiperplàsia de cèl·lules B; hiperinsulinisme ectòpic; encefalopatia per hiperinsulinisme; encefalopatia per hipoglucèmia coma; funcional hipoglucèmia, sense augmentar insulina nivells; hiperinsulinisme funcional; glucopènia; hiperinsulinèmia; hiperinsulinisme; infantil hipoglucèmia; hipoglucèmia reactiva induïda per no drogues; encefalopatia posthipoglucèmica; hipoglucèmia postoperatòria; ICD-10-GM E16. 1: Altres hipoglucèmia) és la presència d’elevats insulina nivells a sang (insulina en dejú > 17 mU / l). L'hiperinsulinisme pot ser causat per un augment de la secreció de insulina pel pàncrees o per una alteració en la degradació de la insulina. El primer pot ser degut a perifèrics resistència a la insulina (per exemple, en presència de síndrome metabòlica o tipus 2 diabetis mellitus). També es poden produir tumors (insulinomes, tumors rarament majoritàriament benignes) lead a una sobreproducció d’insulina.

Es distingeix entre l’hiperinsulinisme adquirit i l’hiperinsulinisme congènit. En aquest cas, la secreció d’insulina per part de les cèl·lules beta del pàncrees s’incrementa patològicament (anormalment).

L'hiperinsulinisme congènit es pot dividir en les formes següents:

  • Hiperinsulinisme congènit focal: la secreció es veu afectada en una zona tissular limitada.
  • Hiperinsulinisme congènit mundial: la secreció és globalment pertorbada de manera difusa.
  • Hiperinsulinisme congènit atípic: no és possible l'assignació de les dues primeres formes.

Pic de freqüència: l’hiperinsulinisme es pot produir a qualsevol edat, ja sigui temporal (intermitent) o persistent. L’hiperinsulinisme congènit es manifesta immediatament després del naixement o dins del primer any de vida.

S’estima que la incidència (freqüència de casos nous) d’hiperinsulinisme congènit és d’aproximadament 1 cas per 40,000 habitants a l’any (al nord d’Europa).

Curs i pronòstic: l’hiperinsulinisme provoca hipoglucèmia (baixa sang sucre) si no es tracta. Sense contraregulació (és a dir, ingesta de monosacàrids/ simple hidrats de carboni, En general glucosa (dextrosa)), hipoglucèmica coma (hipoglucèmia amb pèrdua greu de consciència) pot produir-se. Teràpia ja que l’hiperinsulinisme depèn de la malaltia subjacent.