Hipotiroïdisme (hipoparatiroïdisme): prova i diagnòstic

Paràmetres de laboratori de primer ordre: proves de laboratori obligatòries.

  • Hormona paratiroïdiana (PTH intacta) [↓]
  • Els electròlits
    • Calci [al sèrum ↓; a l'orina ↓]
    • Magnesi [en sèrum ↓]
    • Fosfat [al sèrum ↑; a l'orina ↓]
  • CAMP (adenosina monofosfat cíclic) [en orina ↓]

Altres notes

  • L’hipoparatiroïdisme primari es considera altament probable quan la hipocalcèmia (calci dèficit) i hiperfosfatèmia (fosfat excés) s’han demostrat amb normalitat creatinina (metabòlit excretat a l’orina (urinari)) i normal albúmina nivells (exclusió de la síndrome de malassimilació / alteració de la utilització de nutrients a causa de la disminució de la degradació i / o absorció). En definitiva, una disminució hormona paratiroide nivell confirma el diagnòstic.
  • Si se sospita de pseudohipoparatiroïdisme, es recomana la prova Ellsworth-Howard: després de la administració de PTH, hi ha un augment de fosfat a l’orina d’una persona sana a més del doble del valor inicial. Si hi ha un pseudohipoparatiroïdisme, l’augment és menor.
  • La polendocrinopatia autoimmune tipus I o síndrome APECED (poliandocrinopatia autoimmune - candidiasi - distròfia ectodèrmica) és una malaltia genètica que es manifesta a infància o adolescència primerenca amb una combinació de candidiasi mucocutània crònica, hipoparatiroïdisme i insuficiència suprarenal autoimmune (debilitat suprarenal) (vegeu. u. www.orha.net); mode d’herència: autosòmic recessiu; edat de manifestació: infància.