El plexe braquial és un plexe de els nervis que inerva les espatlles, els braços i pit paret com a part del perifèric sistema nerviós amb tres branques principals. El plexe braquial està compost per columna vertebral anterior els nervis de les vèrtebres cervicals més baixes C5-C7 i la primera vèrtebra toràcica Th1. Algunes fibres nervioses originades a partir del 4t vèrtebra cervical (C4) i el 2n vèrtebra toràcica (Th2) també hi participen.
Què és el plexe braquial?
El terme llatí plexe braquial significa literalment "plexe braquial". És un plexe de els nervis del perifèric sistema nerviós la funció principal de la qual és innervar els músculs i pell parts del pit, espatlles, braços i mans, tant motores com sensorials. El plexe està format per nervis espinals originats anteriorment des de les vèrtebres cervicals més baixes (C5-C7) i les més altes vèrtebra toràcica (Th1), complementat per algunes fibres nervioses de C4 i Th2. El plexe braquial es pot dividir en les tres divisions de trunci (troncs), fasciculi (feixos) i l’individu principal nervis que se’n deriven. Alguns dels nervis espinals que emergeixen de les branques de les vèrtebres quan entren en un dels tres trunci, de manera que no sempre és possible delimitar o assignar certs nervis espinals a un dels tres trunci principals. Es produeix una altra ramificació als fascicles, creant una mena de xarxa nerviosa. Els nervis principals "responsables" de certes zones, o músculs, es ramifiquen des del plexe nerviós i el seu origen es pot remuntar a diversos nervis espinals en cada cas a causa de la interconnexió dins del plexe braquial.
Anatomia i estructura
El plexe braquial es compon dels nervis espinals de la regió espinal C5-Th1 que surten anteriorment entre les vèrtebres. A més, el plexe també allotja algunes fibres nervioses de C4 i Th2. Els nervis espinals de C5 i C6 formen junts el tronc principal superior del tronc. El nervi espinal del 7è vèrtebra cervical forma el tronc principal tronc principal i la unió del nervi cervical inferior amb el primer nervi toràcic forma el tronc inferior. Una part dels nervis principals del tronc es creua per formar altres tres sub-troncs (fascicles), el fasciculus lateralis, medialis i posterior. L’agrupació parcial dels nervis espinals té l’avantatge per als nervis motors i sensorials derivats del plexe que solen intervenir fibres nervioses de diversos nervis espinals. A la zona del plexe braquial, hi ha dos músculs cervicals, Musculus scalenus anterior i Musculus scalenus medius. Entre els dos músculs hi ha una bretxa, la bretxa escalenus posterior, a través de la qual travessen els nervis del plexe braquial i el subclavi artèria entrar a la regió axil·lar.
Funció i tasques
La principal tasca i funció del plexe nerviós del plexe braquial és la innervació motora i sensorial dels músculs toràcics i de les espatlles i els músculs dels braços i les mans. La interconnexió parcial i la unió dels nervis espinals al plexe braquial té l'avantatge que, en cas de lesió d'un nervi espinal únic, la seva funció pot ser assumida fins a cert punt per altres fibres nervioses. A més, és possible un tipus de comunicació entre els nervis amb un cert intercanvi d’informació sobre els paràmetres musculars instantanis. Els nervis que s’originen a partir del plexe nerviós per subministrar el “seu” múscul estan formats per fibres mixtes. Les fibres eferents transporten la informació per a la contracció muscular des del centre motor adequat fins al múscul o part muscular. Les fibres aferents, sensorials (sensibles) transmeten impressions sensorials als centres adequats del cervell, on es processen i poden formar part d’un circuit de control automàtic. Els fusos musculars, que "mesuren" la tensió de les fibres musculars i, en combinació amb els òrgans del tendó de Golgi, transmeten l'estat propioceptiu, serveixen de sensors. Aquests poden ser circuits de control molt complexos que permeten el moviment automàtic o semiautomàtic. Les fibres nervioses que serveixen per al control autònom (control que no està subjecte a voluntat) també són una part integral dels nervis originats pel plexe braquial.
Malalties
L’aparició més freqüent de molèsties o certs símptomes associats al plexe braquial és l’estrenyiment de la bretxa del nervi escalenal posterior, que pot lead al desenvolupament d'un condició anomenada síndrome escalenal. Els símptomes de la síndrome escalenus són dolor al avantbraç sobre el petit dit lateral i parestèsia que augmenta a la zona quan el avantbraç penja. Quan es redueix la bretxa escalenus posterior, la oxigen el subministrament al teixit també sol afectar-se perquè el subministrament artèria també travessa la bretxa scalenus. Per tant, la síndrome d’escalenus s’acompanya sovint d’una decoloració blava (cianosi) del teixit i per edema a causa de la manca de oxigen subministrament i a causa del deteriorament mecànic de sang flux. En el cas d’una llàgrima completa del plexe braquial a causa d’un accident, es produeix una pèrdua total, una paràlisi completa dels músculs de l’espatlla, pit, braços i mans. En cas de lesió parcial de certes branques del plexe braquial, es produeixen dèficits simptomàtics motors i sensorials de les parts musculars afectades. El dany al plexe braquial també es pot produir durant el procés de part si el canal de part és una mica estret per al nadó. Les forces de tracció poden causar avulsió o lesions per avulsió al plexe nerviós, resultant en una parèsia del plexe obstètric. La parèsia es manifesta generalment per paràlisi del braç afectat. El dany sovint es cura per si sol; en cas contrari, quirúrgic mesures s’ha de tenir en compte durant els primers 9 mesos. El plexe braquial pot inflamar-se en un tipus de reacció autoimmune, provocant una amiotròfia neuràlgica de l’espatlla. La malaltia es manifesta per greus dolor a l’espatlla i paràlisi dels músculs de l’espatlla i de la part superior del braç.
Trastorns nerviosos típics i comuns
- Dolor nerviós
- Inflamació nerviosa
- Polineuropatia
- Epilèpsia
