On puc trobar ajuda?
Com ja s'ha esmentat, s'hauria d'informar immediatament el servei de rescat o la policia si la persona interessada es troba en perill agut. Si la situació no és aguda, el primer pas hauria de ser una conversa amb la persona afectada. Si hi ha pensaments suïcides, primer es pot contactar amb el metge de família, que pot prendre les mesures inicials i, sobretot, organitzar un psicoterapeuta o psiquiatre a la pràctica privada.
Per descomptat, també podeu concertar una cita vosaltres mateixos, però el metge de família és el primer punt de contacte. La diferència entre a psiquiatre i un psicoterapeuta és que el psiquiatre és metge i, per tant, no només ofereix psicoteràpia però també la teràpia farmacològica. Un altre punt de contacte en cas de comportament suïcida més concret és la sala d’emergències d’una clínica psiquiàtrica.
Allà es pot proporcionar ajuda aguda i, si cal, es pot oferir un ingrés internat. També és important saber que els familiars també poden necessitar ajuda. Per exemple, els grups d’autoajuda per a familiars de persones amb malalties mentals són adequats per a aquest propòsit. El consell o el suport psicoterapèutic també poden ser útils. Descobriu aquí què passa realment durant psicoteràpia.
Hospitalització forçosa
En cas d’ingrés involuntari, el pacient es porta contra la seva voluntat a una sala psiquiàtrica tancada i ha de romandre-hi durant un període de temps determinat. Es pot considerar una mesura tan dràstica si hi ha un perill agut per a un mateix o per als altres. Inicialment, s’ha d’oferir l’entrada voluntària. No obstant això, si la persona interessada no hi està d'acord, es considerarà l'admissió forçosa. Depenent de l'estat federal, això és vàlid entre 12 i 24 hores; durant períodes més llargs, el jutge ha de decidir si es justifica una nova col·locació forçada.
Què s’ha de dirigir com a familiar?
Com a familiar, no hauríeu de tenir por de plantejar la qüestió del suïcidi. Això pot ajudar els afectats i animar-los a buscar ajuda. Si és possible, cal preguntar-se si la persona afectada ja ha fet plans o preparatius precisos per acabar amb la vida.
Un intent de suïcidi que ja ha tingut lloc també augmenta el risc de nous intents. En aquest cas, s’ha d’actuar immediatament i buscar ajuda professional. No és necessari analitzar els motius d’aquests pensaments ni donar molts consells, el familiar no substitueix ni pot substituir el psiquiatre o psicoterapeuta.
Escoltar i ajudar a trobar ajuda també és una contribució molt important. Tot i això, també és important tenir en compte les pròpies limitacions. Si les converses o la situació us aclaparen, els familiars també haurien de buscar ajuda per ells mateixos. El suïcidi és un tema difícil i pot ser molt estressant per a tots els implicats.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
