introducció
La paresis del peroneu és una paràlisi del nervi peroneu communis, també anomenat nervus fibularis communis. Això és un cama nervi que va des de la zona del genoll fins al peu i, juntament amb un altre els nervis, garanteix que el fitxer part baixa de la cama és mòbil. També garanteix la sensibilitat del pacient a la zona inferior cama perquè puguin sentir-se dolor i tocar la pell. El nervus peroneus communis és una branca del nervi isquíac, que s’estira de la columna lumbar i es divideix en diferents els nervis al cuixa, com el nervus peroneus communis.
Símptomes
La parèsia peroneal provoca símptomes específics, que solen ser força clars. No obstant això, és important diferenciar si el peroneu comunis complet del nervi ja no funciona correctament o si una de les seves branques, és a dir, el peroneu superficial del nervi o el peroneu profund del nervi, està danyada.
- Si només es veu afectat el nervi peroneu superficial, es produeix un entumiment (dèficit sensible) des de la part inferior de la part inferior cama sobre la part posterior del peu i al llarg dels primers 4 dits, de manera que la bretxa entre el primer i el segon dit encara es pot sentir de la manera clàssica.
Tot i que l’aixecament i la baixada dels dits funciona, el pacient ja no pot inclinar (pronar) el peu cap al costat.
- Si, en canvi, es produeix una pèrdua del nervi peroneu profund, el pacient també pateix altres símptomes. Clàssicament, el pacient ja no pot aixecar bé la punta del peu (extensió dorsal). En general, el peu penja cap avall, motiu pel qual el pacient ha d’estirar molt els genolls quan camina per tal que el peu no s’arrossegui cap a terra i el pacient no s’ensopegui.
El patró de marxa resultant també s’anomena marxa pas a pas o marxa de cigonya. A més, el pacient ja no pot sentir res entre el dit gros i el segon dit que pugui notar quan porta un xanclet.
- Si es produeix una parèsia peroneal completa, en què es veuen afectades les dues parts nervioses, el pacient pateix tots els símptomes enumerats.
En la parèsia peroneal, a més d’una pèrdua de diversos part baixa de la cama i músculs del peu, sempre hi ha pèrdua de sensibilitat. Segons quin dels dos els nervis es veu afectat, però, es poden sentir molt diferents.
Si el nervi del peroneu profund està lesionat o irritat, la parèsia del peroneu provoca que el pacient tingui trastorns de sensibilitat entre el dit gros i el segon dit, és a dir, exactament a la zona on normalment es porta un xanclet. Si, en canvi, el nervi peroneu superfiscial es veu afectat, el pacient presenta trastorns de sensibilitat a la part frontal del part baixa de la cama i a la part posterior del peu com a resultat de la parèsia del peroneu. Si ambdós nervis es veuen afectats, el pacient té parèsia peroneal completa amb trastorns de sensibilitat a la zona de la cama inferior, la part posterior del peu i a la zona de la bretxa del dit entre el primer i el segon dit. En general, els trastorns de sensibilitat en la parèsia peroneal són inquietants, però no tan greus com el fet que el pacient no pugui aixecar el peu correctament perquè els músculs ja no poden ser tractats correctament pel nervi. Això condueix a la marxa típica de cigonya, que és molt més visible que un trastorn de la sensibilitat causat per la parèsia del peroneu entre el primer i el segon dit del peu.
