Paràmetres de laboratori de segon ordre: segons els resultats de la història, examen físic, i paràmetres de laboratori obligatoris - per a una aclariment diagnòstic diferencial.
- Petit recompte de sang
- Paràmetres inflamatoris - CRP (proteïna C-reactiva) o ESR (taxa de sedimentació dels eritròcits).
- Estat d’orina (prova ràpida de: nitrits, proteïnes, hemoglobina, eritròcits, leucòcits) incl. sediment, si cal, urocultiu (detecció de patògens i resistograma, és a dir, proves d’adaptació antibiòtics per a sensibilitat / resistència) [típic en la síndrome uretral: sediment d’orina poc visible].
- Diagnòstic del fluor (diagnòstic de descàrrega / diagnòstic vaginal) i hisop uretral (hisop uretral) per descartar la infecció:
- Els bacteris: Estafilococ saprophyticus, gonococs, clamídia, Etc
- Micoses (malalties per fongs)
- Tricomònades
- Diagnòstic citològic (frotis de uretra i cèrvix/ coll uterí).
Nota: El diagnòstic de la síndrome uretral només es pot fer si s’han exclòs altres quadres clínics mitjançant un diagnòstic acurat.
